15 de gener de 2009
15.01.2009

Fred del cel i de la terra

15.01.2009 | 01:00
Fred del cel i de la terra

Feia molts anys que el vessant gironí del Montseny no oferia un espectacle de neu com aquest hivern. Si hem de fer cas dels refranys en tenim per dies:"Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja. La neu del gener s'hi assenta com un cavaller". El refranyer d'aquesta terra té il·lustres acaçadors que ens avalen les veritats anunciades per cada refrany. Pere Ribot explica que les dites populars són el pes de la paraula que no es fa enrere, que es claven a l'ànima com un punyal i que són el pinyol de la nostra cultura. Assumim, doncs, que el Montseny ens matindrà la fredor.
Un paisatge plenament hivernal és una mena de monument a l'esperança fonda, fregant l'impossible. Incrèduls, absteniuvos-en. Tot mirant-se aquest panorama Ferran Agulló va enarborar la creença en dies millors del calendari:"Aquests camps sense una planta, aquests ceps que semblen morts, seran blat per primavera; seran vi per la tardor". Joan Vinyoli va més enllà i afina un detall intimista: "Quietament impera el fred per tot el cel i la terra, i consola el cor de l'home amb la secreta enyorança". És que el regne del fred, com un cavaller ben muntat en còmoda sella el tenim en herència des de temps remot ben acompanyat de sàvies manifestacions de literatura i pintura. L'hivern, la neu, el silenci, les llargues nits, el costumari de la vora el foc, tot serveix per crear misteri, llegenda i símbols d'allò que es farà fonedís quan arribi la primavera. Des de la Mediterrània -on no tenim la neu com a habitual- sempre s'han observat atentament les singularitats del blanc caigut del cel als pobles nòrdics, amb els vells relats familiars de la neu i la seva cruesa.
El fred, periòdicament present en el calendari, ha penetrat també fortament en el llenguatge popular de casa nostra. Per començar, un bolet comestible per excel·lència ja es diu fredolic. L'adjectiu de fred l'apliquem a un actor que representa una obra sense posar-hi expressió; un "actor fred" pot deixar mal record d'una funció, com el mateix hivern. En canvi, d'un "jutge fred" la justícia n'espera serenitat i imparcialitat en el moment de dictar sentència. Més etiquetes de fredor: una cosa feta "a sang freda" és aquella realitzada amb una ofuscació greu i sense nerviosisme. D'algú sense gaire cordialitat en la seva vida afectiva es diu que és una "persona freda", que fins i tot pot ser glacial. Una altra és la "decoració freda" d'algun àmbit, quan el contingut que hi ha posat el decorador no respira la calidesa que ens havíem imaginat de trobar-hi. I per acabar: "Una carta freda" és aquella que quan la llegim la trobem massa distant, massa comercial, que no transmet aquells sentiments de diàleg proper i familiar que una carta ha de desvetllar. I és que la fredor pot penetrar els diersos àmbits i situacions de tota la nostra vida quotidiana.
Hi ha un àmbit i una situació, però, que convindria que no fossin més afectats per la fredor imperant. El cas és que una glaçada ha caigut inclement sobre les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol. I una espessa nevada està cobrint les paraules definitives sobre el finançament i l'Estatut de Catalunya. Hem d'esperar sempre l'arribada d'alguna primavera sobre aquesta terra, sobre les més secretes enyorances. Però ben igual que la neu del Montseny, la saviesa del refrany ens recorda que l'abrigall del silenci com més blanqueja, més bogeja. L'hivern meteorològic és temps de reflexió, però molt ens temem que l'hivern polític no sigui temps malguanyat. Catalunya es mereix alguna cosa més que la resposta pobra d'una carta freda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook