El que va començar sent una crisi del sector de la construcció s'ha convertit en un problema econòmic d'abast global, amb derivacions cap a tots els sectors: pujada dels nivells d'atur, recessió de les economies, davallada del consumÉ La confluència d'una crisi financera internacional amb una crisi de model productiu en l'àmbit estatal suposa un seguit de problemes per resoldre.

Cal que les administracions facin un esforç més important per afrontar aquesta situació amb garanties, posant l'accent en la millora de la productivitat i en les polítiques d'innovació i formació, sense oblidar la lluita contra els impagats. En moments de dificultats econòmiques l'aposta per la diferenciació, la qualitat i el reciclatge professional poden, si més no, millorar la preparació de les nostres empreses.

La davallada del nivell de feina és un dels factors que més estan patint els instal·ladors. Després de prop de deu anys de bonança, la paralització de l'activitat constructiva ha fet que els professionals cada vegada es trobin amb menys comandes. Estan passant per un molt mal moment, i no sembla que això hagi de canviar en els pròxims mesos. Això està comportant dràstiques reduccions de personal i greus problemes econòmics derivats de les inversions que es van fer per donar resposta al volum de feina. A causa de la recessió que estem patint, les empreses redueixen l'activitat i alguns treballadors veuen perillar els seus llocs de feina.

Un altre dels problemes amb què s'enfronten les empreses del sector des que va començar aquesta crisi global és la morositat, que s'ha disparat i afecta ja la majoria d'empreses. Els problemes econòmics i la manca de liquiditat fan que molts clients allarguin el pagament dels serveis o que senzillament no paguin. En aquest sentit, les administracions, que tants plans anticrisi preparen, paguen més tard que ningú. És imprescindible una reforma a fons de la llei de morositat i de la llei de pagaments, fent d'obligat compliment el termini de 30 i 60 dies i convertint el taló en una forma de pagament executable i amb responsabilitat jurídica. També s'ha de garantir que els instal·ladors puguin cobrar la feina d'obra nova a mesura que la van executant i que els promotors justifiquin el pagament als industrials abans de rebre diners dels bancs. En la mateixa línia, una altra mesura contra la morositat en la construcció seria que les administracions, abans de pagar al constructor o adjudicatari d'obra oficial, li reclamessin la justificació dels pagaments als diferents industrials. De fet amb la llei de la subcontractació, l'administració fa responsables a les empreses dels deutes que tenen els nostres proveïdors amb la Seguretat Social, hisenda... Segurament les administracions lluiten contra la morositat, però només quan els afecta. Si administracions i empreses complissin la directiva europea de pagaments a 30 i 60 dies potser els instal·ladors podríem encarar la crisi d'una manera molt diferent.

L'economia es mou a través d'ones cícliques, amb bons períodes que sorgeixen després d'etapes d'estancament i així ?successivament. És per això que, mentre la situació no es normalitza i tots plegats esperem que torni a bufar el vent de cara, cal sumar esforços per preparar-nos per al ?futur.