Cartes

MARIA DELS ÀNGELS MARTÍN. GIRONA.

S´estima el que es coneix i una condició normal de l´amor és la reciprocitat. Coneixem l´Islam? Ens estimen a nosaltres els musulmans? Per saber la resposta, s´ha de llegir l´Alcorà, que és el llibre que regeix el cor i l´obrar dels musulmans.

Mahoma, a la sura 3, versicle 114 diu: «Oh vosaltres els qui creieu! No feu amistat amb altres distints de vosaltres mateixos. Ells (els descreguts) no deixaran d´espoliar-vos, ja que desitgen ocasionar-vos danys. L´odi es manifesta en la seva boca. Però el que oculten els seus cors és encara pitjor?».

Sobre l´opinió que tenen els musulmans d´altres religions, un hom se´n pot fer una idea en llegir a la sura 8, el versicle 40: «Combatiu-los fins que ja no hi hagi sedició i la religió sigui únicament la d´Al·là?».

A la sura 9 versicle 29 hi trobem: «Mateu els que no creguin en Al·là ni en l´últim dia, i no prohibeixen el que Al·là i el seu Apòstol han prohibit, i a tot aquell qui no practiqui la religió de la veritat entre els que han rebut el Llibre, fins que hagin pagat el tribut amb les seves pròpies mans i estiguin humiliats».

Fa la impressió que els polítics d´Europa no coneixen l´Alcorà i que amb molta imprevisió donen papers, ajuts i estada a unes persones que quan tinguin ocasió faran el que surt a la sura 47 versicle 4: «Quan els trobeu als que no creuen; colpegeu les seves nuques fins que els hàgiu degollat!». Aquests polítics d´Europa, haurien d´entendre que ser demòcrata no significa ser tonto. Per la seva falta d´astúcia, s´està gestant un nou totalitarisme, amb el que comporta de submissió i esclavitud. Estan posant les bases per a la construcció de la nova Euràbia. Quan arribi el moment seran capaços de defensar-nos?

La Festa Major que no respecta els treballadors

Marc Martí. blanes.

Fa temps que Blanes era una població industrial, on la S.A.F.A donava feina a la majoria de la gent del poble; en aquella època es podia gaudir de la Festa Major, una festa que durava de 5 a 6 dies i on les famílies de Blanes i els voltants eren presents. Fa temps que la indústria va desaparèixer de Blanes, el poble ha crescut molt, però no les seves infraestructures, no es va pensar a planificar una zona d´esplai dedicada a la cultura i les fires.

Fa uns anys que els veïns del barri La Plantera, un barri de gent obrera que en la seva majoria treballa en la branca dels serveis, patim la Festa Major. Dic patim perquè ens és imposible conciliar la nostra vida familiar i la nostra feina arran de la Festa Major, a partir de les 19 hores del vespre fins a les 3 de la matinada estem sotmesos a la llum i el soroll que desprèn la fira, 15 dies de patiment continu que fan pols la vida de qui s´aixeca a les 5 o 6 del matí per anar a la seva feina, on ha de portar un somriure de cara als seus clients. És per tot això que penso que qui organitza les festes no respecta els que treballem i demano un recinte de fires que no faci malbé el descans i la vida quotidiana dels veïns.

Prejubilacions

a les caixes

Jordi Sala Mascaró.

Sant Pere Pescador.

Ja fa dies que els mitjans de comunicació, premsa, ràdio, televisió i Internet, ens estant bombardejant amb el tema de les fusions de les Caixes d´Estalvis. Ens volen convèncer de la necessitat de portar-les a terme, per tal de poder salvar-les. Es fan tota classe de quinieles amb combinacions de caixes diferents. Es lloen els beneficis, i es parla d´alguns inconvenients com són l´obra social, la marca, l´arrelament al territori, la centralització en altres províncies, etc. Hi ha, però, un fet cabdal, i que és el més important, el personal. Només de passada esmenten que s´hauran de reduir plantilles i que es faran amb prejubilacions gràcies a part dels fons que obtindran del FROB. I tothom diu: quina sort, us jubilaran abans dels seixanta anys. Es pensen que ens enviaran a casa amb el cent per cent del sou, i que a més als seixanta-cinc anys cobrarem el cent per cent de la pensió de la Seguretat Social. Res més lluny de la realitat.

Seria bo que els mitjans de comunicació expliquessin la realitat de les prejubilacions, de les baixes incentivades i dels acomiadaments selectius. Ja que d´entrada en la primera fusió reconeguda, Sabadell-Terrassa-Manlleu, se´n van al carrer quatre-cents treballadors. Aquesta xifra és la que diu la patronal, però al final serà molt més elevada.

Visca Catalunya lliure

Antoni viñas tarrés. girona.

Aquest dimarts 21 de juliol en visitar el Museu Diocesà-Catedral, hi ha un matrimoni que espera entrades, els miro i intueixo que són bascos. «Perdoni d´on són vostès? Som bascos i professors de basc -ho havia sospitat. Li dic a ella, «escacha polita» (nena bonica) -somriu­- i als dos « Gora Euskadi askatuta» i ell en un perfecte català em contesta: «Visca Catalunya lliure». Quedi clar que va ser ell que ho va dir: «Comentem com els Bisbes bascos han demanat perdó per l´assassinat de 14 sacerdots bascos per "estimar la terra". Ja era hora».

Tinc a mà l´encíclica Pacem in terris de Joan XXIII -el Papa del drets humans- el Papa 80, el del Concili Vat. II-Abril 1963, edició Costa Rica-Miro els num. 93-96 -El trato de las minorias- Num. 93: «Es va imposant que als grups ètnics i nacions els correspon una plena autonomia i formen una nació independent»; num. 95: «Ha d´afirmar decididament que tot el que es faci per reprimir la vitalitat i el desenvolupament d´aquestes minories ètniques, viola greument la justícia», cita el Papa a Pius XII, el Nadal de 1941.

Obren els ulls com unes taronges, la volen aquesta Encíclica? Els l´obsequio, intercanviem adreces, ens fem amics. Ens acomiadem i ella carinyosament em fa un petó, no puc refusar-lo, hauria sigut un maleducat. El que diu la constitució: Art. 2 -Unitat indisoluble-, no és dogma de fe, ni molt menys paraula de Déu. És reformable. CFR. Art. 166 i art. 87, I, 2).

Faig política? Defenso els drets de les persones i de les nacions, segons el magisteri de l´església. Amén.