Potser és un pèl exagerada la dita que explica com fills i gendres, arribat l'estiu, abandonen l'avi o l'àvia a la primera gasolinera de la ruta vacacional. Basta un simple titular per convertir un cas aïllat en categoria, una llegenda urbana en pràctica habitual. Allò més curiós és que a mesura que aquests relats es difonen van guanyant precisió. Tot primer tenim coneixement d'un breu aparegut en un diari llunyà de difícil localització. Aviat, algú hi posa hora, data i lloc, ja una mica més a la vora. Al final, resulta que l'abandó s'ha perpetrat a la benzinera de la cruïlla. Preguntes allà i et diuen que no, que tenen constància del cas, però que es va esdevenir en una altra carretera. L'espiral del boca-orella multiplica la crònica del succés. I ja tens prou material per bastir una teoria: a Catalunya, és freqüent, per no dir costum generalitzat, desfer-se de la iaia entre el quinze de juliol i el quinze d'agost. I per què al costat d'un sortidor de combustible? Deu ser perquè en aquestes dates la majoria d'establiments habituals estan tancats i les gasolineres proporcionen solucions d'urgència per a totes les necessitats. Des del pa calent (i dolent) fins al gel per a la nevera portàtil. I, és clar, sempre fa més turista dur un frigorífic carregat de fantes i cerveses que haver de traginar la carrossa de la sogra. Però, per què prendre's la molèstia de transportar-la fins a la carretera, fer els ulls grossos, vigilar que no et vegi ningú, sortir gas a fons com un esperitatÉ? No seria més senzill marxar amb un cop de porta tot dient: Remei, al congelador hi ha bistecs, regui les plantesÉ No. Si tots plegats fóssim tan ben educats desapareixeria la rumorologia, els magazins d'estiu serien una mica més avorrits i es vendrien menys diaris. Les llegendes urbanes s'alimenten de mentides. La notícia de veritat, contrastada, és que molts gendres es quedarien ben frescos a casa, amb la sogra, mentre la dona i els fills es dediquen a suar per aquests mons de Déu.
