tot fa pensar que la tardor serà dura. A la darrera setmana d'agost per a la majoria de polítics s'esgoten les vacances i ja planegen la tornada, intentant fer front a unes agendes massa vegades carregades de qüestions superficials.

S'acaba per sort llegir als diaris les ximpleries estiuenques que diuen els portaveus dels partits per tal de sortir als diaris i no perdre pistonada. Arriba ja el moment de parlar seriosament i deixar de banda els focs d'artifici. La crisi econòmica, la nova llei electoral, el mapa territorial, el combat de la grip A i els pressupostos de l'estat són alguns dels temes als quals de debò caldrà que la classe política faci front.

Tant de bo que no s'enceti el curs una altra vegada amb els casos de corrupció que massa dies han tingut entretingut el personal. Els senyors parlamentaris haurien de plantejar-se una llei de finançament dels partits polítics. La societat no pot entendre que, amb trenta anys de democràcia al damunt, aquest encara sigui un tema tabú.

Les donacions anònimes, les condonacions de préstecs, el 3% que va denunciar en Maragall són massa interrogants que afecten la majoria de formacions que gaudeixen de responsabilitats de govern, però els partits prefereixen el fangeig i les clavegueres que afecten casos com els de Madrid, València o Castelló i un bon reguitzell d'ajuntaments que no pas llum i taquígrafs sobre com es paguen les despeses de les ?campa?nyes electorals o el personal dels aparells de les seus electorals.

D'altra banda, podría ser que els dirigents catalans ens vulguin entretenir amb declaracions sobre manifestacions. Si cal sortir al carrer o no per veure qui és més o menys català davant la decisió que pugui prendre el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Per sort, posicionaments com els de MontillaPujol han deixat el tema clar: no cal avançar-se a una decisió que no està presa.

El país no es pot perdre en debats estèrils que no porten enlloc. Cal afrontar els reptes pendents i les preocupacions de molts ciutadans que han perdut la feina, que no poden fer front a les hipoteques o que s'han quedat sense cap subsidi.

Ja se sap que l'oposició ha de fer bullir l'olla, tensar el dia a dia, fer un control exhaustiu o veure ombres allà on hi ha llum. Però els governants tenen la responsabilitat de tirar el país endavant. I fer-ho amb seny i sentit patriòtic. Montilla ha superat amb èxit l'espinós tema del finançament. Ara li arriba l'hora de solucionar els problemes domèstics.