23 de setembre de 2009
23.09.2009

Cartes

23.09.2009 | 02:00

Misèria
JORDI JUNCOSA I CONESA. caldes de
malavella.
Conduir per una carretera amb una part que ha costat vuit anys de desdoblar, és una misèria. Que aquesta carretera estigui mal feta, amb dos colls d´ampolla (l´un a Fornells i l´altre a Franciac) és una misèria. Els bonys del ferm, les males herbes que creixen als vorals, la manca d´il·luminació nocturna i la merda que s´hi acumula també és una misèria. Així doncs ens trobem en un tram de gairebé dotze quilòmetres que és un autèntic nyap que ha costat als conductors unes obres que han durat vuit llargs anys que hem patit amb una paciència infinita. El problema més greu és ara el tram comprès entre Caldes i Massanet... perquè les obres estan aturades desde fa mes de tres mesos... El constructor ha plegat i ho ha deixat tot potes enlaire. Cada dia hem de patir llargues cues de vehicles perquè les condicions de la carretera són nefastes, perquè no hi ha cap mena d´il·luminació nocturna per tal de diferenciar els límits de la carretera amb les obres... Fins i tot hi ha milers de ferros blincats com si fossin llances al marge de tota l´obra. Això és una greu irresponsabilitat per part del constructor de l´obra i del mateix Govern, per permetre-ho. Us imagineu el dia que un motorista caigui o rellisqui i quedi clavat en un ferro d´aquests? Qui en serà el responsable? On són les baranes de protecció als marges de la carretera i què hi foten aquests ferros? Ja n´hi ha prou de misèries, senyors polítics. Els ciutadans ens mereixem un tracte millor i vostès ho ignoren dia rere dia. D´això se´n diu misèria i deixadesa política. Així anem.

Més sobre decreixement
Lluís Busquets i Grabulosa.
Gràcies a Laia Vidal per la informació complementària que oferia el passat 10-IX sobre la «Xarxa pel Decreixement» al meu article del dia 7-IX sobre aquest moviment. Escriu: «?resulta que el decreixement no ha arribat només a França i a Itàlia sinó que a Catalunya mateix existeix un ampli moviment autònom de persones que des del 2007 està treballant per la difusió de les idees i pràctiques del decreixement». I es refereix a la feina de l´organització Una Sola Terra (que jo també esmento i de la qual cito les activitats i part del Manifest), a la vinguda a Catalunya de Latouche (de qui ofereixo el títol del seu tractat acabat de publicar aquest 2009) i publicita la feina feta l´any passat per la Xarxa tot anunciant les properes trobades del 17 i 18 d´octubre. Comprendrà que en un article no puc fer-hi la publicitat que ella té tot el dret de palesar, però m´haurà d´admetre que servidor també em referia a la feina feta al nostre país entorn d´aquesta opció ecològica i econòmica, malauradament ben llunyana dels nostres mitjans. Altrament, quan servidor escrivia que a França i a Itàlia el debat sobre el decreixement estava servit i que ja havia entrat als programes polítics, mentre que aquí «ni rastre», em referia justament al que dic -els nostres polítics sembla que no s´hagin assabentat del moviment- cosa que ella mateixa admet, i no pas a feines de persones de base. Quant a les celebracions barcelonines del «Dia sense Cotxes»... oblidem-les. En una d´elles l´alcalde va presentar-se en una emissora de ràdio per parlar del «Dia sense Cotxes» amb... el cotxe oficial.

Maçanet sense batlle
Joan Antoni Silva Generelo.
maçanet de la selva.
A l´Ajuntament de Maçanet de la Selva tenen una ufanosa pàgina web on pots trobar totes les adreces dels seus regidors/es i, naturalment, la del regidor de Governació, és a dir, el senyor batlle Alfons Soms.
Des del dia 2 de setembre d´enguany li he enviat set correus per un afer que no ve al cas però de molta importància per a casa meva, i encara no m´ha contestat a cap ni un, i si esperes que et donin dia i hora convinguda, vés esperant.
Potser sóc un il·lús i estic esperant que ho faci, però no crec que la resta de municipis que disposin d´un servei com és el de fer consultes i/o sugeriments mitjançant Internet funcionin d´igual manera.
Trobo que és una falta de respecte i d´interès cap als ciutadans.

Salvem l´Empordà sempre present...
Lídia Domingo i Bonilla. girona.
Davant diferents opinions que han sortit les darreres setmanes, respecte a la posició de la Plataforma Salvem l´Empordà, penso que opinar des de la cadira de casa, davant la televisió, pot ser molt fàcil i còmode. Davant una gent que, durant més de sis anys, setmana rere setmana, es reuneix per intentar defensar el territori davant moltes i diverses agressions, només cal treure´s el barret. Es paguen la benzina, treuen el temps del seu temps lliure, treballen altruistament ja fa anys, perdonin, això és envejable!
Diuen que una societat civilitzada, és aquella en la qual els ciutadans inverteixen part del seu temps i diners a defensar allò que no és de la seva propietat sinó de tots: un paisatge, una riera, un bosc etc.
Fan accions mediàtiques, recursos legals -han invertit ja més de 36.000 ? en despeses- i sense rebre subvencions. Amb aportacions voluntàries, concerts per recaptar diners, donació de quadres d´artistes, fires de segona mà... i tot per seguir lluitant i no deixar-se tapar la boca, amb quatre sous per dir amén a les proclamacions del polític «professional» de torn.
Són aquesta gent l´única veu lliure en un Empordà esquitxat d´asfalt. Fan estremir els ponts de ciment de la C-31, la MAT, el TGV, els molins de vent gegants de 184 metres d´altura, quina terra que deixarem? Aquesta terra que fenicis, grecs, romans... ens varen deixar tan equilibrada; ací, en pocs anys -i molts d´aquests en democràcia- s´han destrossat per sempre racons preciosos, pel benefici de ben pocs.
Aquest estiu, uns estrangers han comptat de Portbou a Tossa, a menys de 500 metres de la costa -zona que en teoria hauria d´estar protegida- més de 100 grues construint! En un lloc on teoricament està prohibit fer-ho. I Salvem l´Empordà té massa temes i feines com per estar sempre donant explicacions a quatre «intel·lectuals», amagats darrere del seu ordinador o d´un càrrec oficial. Que no es desanimin tots els que lluiten pel territori: sou l´ànima de l´Empordà. Heu fet escola i pedagogia. Però encara hi ha molta boira i cal seguir caminant... No defalliu, davant els gànsters oficials. Davant l´amnèsia col·lectiva, la indiferència i la hipocresia de molta gent, vosaltres sempre esteu al peu del canó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook