tothom sap què ha passat amb el president del Palau de la Música i de l'Orfeó Català. Tothom sap que ha robat i delinquit, ell mateix ho ha confessat. Tothom sap que ha robat i delinquit des de fa molts anys. Tothom sap que ha robat molts milions d'euros. Tothom sap que el jutge que porta el cas l'ha deixat en llibertat amb càrrecs.
Davant aquests fets lamentables, la societat catalana s'ha fet moltes preguntes i s'ha plantejat molts interrogants. Heus aquí un petit recull: Com és possible que en Fèlix Millet i en Jordi Montull hagin pogut robar i desviar diners durant tant de temps i ningú no s'hagi adonat de res? Com és possible que els respectius patrons i les administracions pertinents no hagin descobert el pastís? Com és possible que, en paraules de Jordi Pujol, en aquest cas tothom hagi badat? Per què durant més de trenta anys Millet ha estat president executiu de totes les entitats que formen el Palau de la Música? Per què el jutge que instrueix el cas ha trigat tres mesos a citar a declarar els encausats i ha desatès les peticions de la fiscalia. que demanava que fos interrogat i imputat molt abans? Per què quan, finalment, ha estat citat, el jutge només ha necessitat una hora per fer-lo declarar quan havia trigat tres mesos a instruir el sumari. Per què, després de la declaració, l' ha deixat en llibertat en contra de l'opinió de la fiscalia i només li ha retirat el passaport? Per què, donant-se una situació semblant, i aplicant la mateixa llei, ben sovint uns imputats van a la presó i d'altres no? Per què els mitjans de comunicació, TV3 i Catalunya Ràdio, han entrevistat àmpliament i en diversos programes l'advocat defensor de Fèlix Millet?
Tres consideracions per acabar:
1. Millet i Montull no gaudeixen de la presumpció d'innocència: ells mateixos s'han declarat culpables i han reconegut el delicte.
2. La societat catalana està alarmada. Si ja tenia en poca consideració la justícia, si no s'aclareixen aviat tots aquests interrogants i molts d'altres, augmentarà greument la desafecció.
3. És necessari que tot aquests fets i les seves causes es posin a la llum pública immediatament per part de les administracions implicades i per tots aquells que hi estan involucrats. Les administracions han de posar els mecanismes perquè fets com aquests no es repeteixin mai més. La justícia ha d'actuar també amb diligència i aplicar amb rigor lla llei.
I un darrer punt especialment significatiu: la societat catalana acaba de demostrar una gran maduresa quan no confon una simbòlica institució centenària amb aquells que l'han profanada.
