25 de octubre de 2009
25.10.2009

JORNADA | CIBERSEGURETAT: PIMES EN RISC


cassa passiva

25.10.2009 | 02:00
cassa passiva

la casa passiva és un concepte que va inventar el professor Wolfgang Feist a Alemanya l'any 1996. Els criteris d'una casa així són certificats pel PassivHauss Institut (PHI). Una casa passiva és una casa amb baix consum d'energia. En concret és una casa que redueix el 80% de les despeses de calefacció en relació amb una altra casa feta amb el nou codi tècnic de la construcció. Els nostres habitatges tenen un consum d'energia per calefacció entre 150 i 200 kWh/m2/any. Un projecte excepcional arriba a consums de 50 kWh/m2.a. i una casa certificada com a passiva té un consum energètic per calefacció de només 15 kWh/m2.a.
La casa passiva és un model d'aïllament, que evita qualsevol pèrdua d'escalfor per les parets, sostres, terres, finestres, portes, xemeneies i ventilacions. És totalment estanca, renova l'aire interior de manera controlada i volguda, comunicant l'escalfor de l'aire interior al nou aire que entra. Altrament a l'estanquitat i a l'aïllament, la casa passiva s'orienta per rebre la millor radiació del sol a l'hivern, a la tardor i a la primavera, i per evitar-la a l'estiu. Els vidres d'una casa com aquesta són fonamentals, ja que és per on entra la radiació solar. És indispensable tenir una superfície vidriada del 40% al 60% a la cara sud, del 10% al 15% a la cara nord i de menys del 20% a les façanes est i oest. L'escalfor entrant a la casa s'emmagatzema a l'interior per la inèrcia dels materials de construcció. Un punt fonamental de la casa és eliminar els ponts tèrmics, àrees de la construcció en contacte amb l'estructura, balcons o finestres per on s'escapa l'escalfor. Si l'aïllament és exterior només s'hauran de tenir en compte els ponts tèrmics del forjat dels balcons. Si és interior caldrà estudiar cada cas de pont tèrmic.
Ja hem dit que el més important és l'aïllament. Si el codi tècnic demana un aïllament de 0,45 W/m2 K, la casa passiva recomana un aïllament de 0,10 W/m2 K, cosa que s'assoleix amb gruixos d'aïllant de 20 cm. Pel que fa als vidres la norma passiva demana coeficients de transmissió de 0,8 W/m2 K, lluny dels 1,2 W/m2 K del codi tècnic.
Tot i que el certificat de casa passiva afecta sobretot el consum d'escalfor, també revisa el consum total d'energia de la casa. Així obliga a tenir un consum d'energia primària total de 120 kWh/m2.a.
El camí de la casa passiva és un camí de futur que cal fer en els propers deu anys. Jo he començat a mirar-m'ho aquest estiu. Per exemple, ja he pogut constatar que aquí no tenim vidres amb coeficients inferiors a 1,2 W/m2 K. Si els vols de 0,6 W/m2 K els has d'importar d'Alemanya o del Canadà. Tot i això he canviat vidres dobles de l'any 1991, que tenien un coeficient de 2,8 W/m2 K, per uns altres d'1,2 W/m2 K i he pogut constatar una diferència de temperatura en les parets interiors dels vidres de fins a 4ºC entre els nous i els vells quan la temperatura exterior era de 7ºC.
El concepte de casa passiva és el de no necessitar cap energia per escalfar-se, ja que les pèrdues dels electrodomèstics han de ser suficients per mantenir una temperatura de confort adequada (que no vol dir de 23ºC sinó de 20ºC).
Fa dies que vaig escrivint i explicant que l'energia és el gran concepte a resoldre en el proper decenni. Ens pot passar que quan l'economia espanyola estigui a punt per sortir de la crisi no ho pugui fer per culpa del preu de l'energia. Sabem que com més ens apropem al Peak oil més escàs i car serà el combustible fòssil. Nosaltres no augmentarem el consum d'energia, però la Xina i els països emergents sí que ho faran. No hi ha solucions màgiques, tot i que hi ha prou tecnologia i coneixements per resoldre el camí. Només cal fer-lo. Molts pensareu que en moments de crisi, amb gent a l'atur que pateixen per tenir ingressos mínims, no és el moment per parlar d'això. És just al contrari. Invertir per estalviar en energia és el millor camí per sortir de la crisi. Rehabilitar cases posant finestres noves i aïllants exteriors, canviant els sistemes de calefacció i de generació d'aigua calenta és el millor camí per refer el sector de la construcció. És evident que això no ho pot fer qui encara paga la hipoteca de l'habitatge, però hi ha unes quantes generacions que no en paguem cap, que disposem de prou marge per destinar els estalvis a millorar els nostres habitatges, donant feina a treballadors del sector de la construcció.
Insisteixo que és possible tenir habitatges sense necessitat de combustible. A França Sarkozy va fer el pacte de la Grenelle pel medi ambient amb grups ecologistes on es va especificar que en un termini de pocs anys les cases a França es construirien amb consums d'energia per calefacció de com a molt 50 kWh/m2.any. Des de 190 kWh/m2.any, on són ara, és un salt enorme. A l'assignatura que fem a la UdG sobre l'energia de demà fem un exercici de disseny d'una calefacció solar per una hipotètica casa a Camprodon, amb radiació del mes de gener i amb una temperatura diürna de 7ºC. La calefacció pren l'energia del sol a una temperatura de l'aigua de 21ºC i la puja fins a 40ºC amb una bomba de calor; l'electricitat de la bomba també prové del sol. Tot 100% solar. Tècnicament és possible, només cal esperar el moment en què el preu del petroli sigui prou alt per fer-ho rendible.
Em temo que en els darrers articles se'm noti un to pessimista. És fruit d'haver arribat a la conclusió que el camí per resoldre el problema de l'energia és tecnològicament possible però que no hi serem a temps per frenar el col·lapse derivat de la manca de combustible. És la mateixa cosa que va passar amb la bombolla immobiliària: tothom ho sabia i ningú actuava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit