Cartes

Josep M. Loste i Romero.

En aquests moments a Catalunya creix, en progressió geomètrica, la indignació ciutadana en relació amb els diversos casos de corrupció. Aquesta «porqueria» la podríem fer extensiva a molts d´altres llocs de la Unió Europea, encara que a casa nostra no podem perdre el temps: hem de prendre mesures dràstiques de supressió de les donacions anònimes als partits polítics.

La situació actual de brutícia generalitzada del sistema polític empastifa de mala manera les administracions públiques (en la línia argumentativa del que expressava amb tanta claredat l´escriptor suec Larsson). Cal tenir molt present que l´existència dels paradisos fiscals sense regulació -fins i tot dintre de la mateixa Unió Europea- afegit al mal model econòmic d´economia especulativa que patim, provoca una atmosfera molt favorable a la corrupció en majúscules. En síntesi, ha arribat el moment de regularitzar de debò els paradisos fiscals.

De la mateixa manera, a casa nostra tenim l´obligació d´actuar ràpidament -amb molta voluntat i determinació política- per tal de suprimir, definitivament, les donacions anònimes als partits polítics. També hem de limitar, per llei, les despeses desbocades de les campanyes electorals?

No n´hi ha un pam de net

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

Ho escric tal com ho deia la meva àvia. No hi ha dubte que les dites catalanes, que per cert s´estan perdent, ens diuen la veritat i podem comprovar dia a dia que són totalment vigents. Resulta que la majoria de polítics han estat estafant-nos a tots. És esfereïdor assabentar-te un dia sí i un altre també de casos de tot tipus de corrupció i malversació de cabals públics a favor de les butxaques dels que ens haurien precisameent d´administrar de manera justa i equànime totes les càrregues fiscals que tenim els contribuents i que no són poques. I si a més a més veiem com persones que crèiem honorables, prohoms se´n deien en temps pretèrits, també han posat les mans a l´olla els ànims et cauen per terra. En qui podrem confiar? Almenys sembla que la justícia comença a actuar i esperem que rebin el que es mereixen. El seu delicte és molt i molt superior al dels petits lladregots que roben per sobreviure, és decebedor i només cal esperar que es faci una bona neteja. No hem de caure en el pessimisme i confiar a trobar persones, que n´hi ha, que tirin endavant el nostre país tan injustament desprestigiat últimament.

Una altra dita: Qui la fa la paga -Sembla que així serà-. Una altra: Qui sembra recull. Veieu com les nostres maneres de dir són extraordinàriament reals?

Gaudi fugisser o «mi gozo en un pozo»

JOSEP RUIZ GARCIA. SANTA COLOMA DE FARNERS.

Ahir al matí en obrir les planes d´aquest diari vaig tenir la sensació que s´obria una finestra per on entrava una bafarada ­d´aire pur i net. Em refereixo a la notícia de l´actuació ordenada pel jutge més mediàtic de «l´Audiència Nacional» que havia enviat les forces d´ocupació a escorcollar l´Ajuntament de Santa Coloma de... Gramenet. El meu insistent somni de veure com l´ajuntament de la meva ciutat Santa Coloma de Farners per fi seria revisat de dalt a baix i tota la porqueria que hi ha dessota les catifes i per fi veuria la llum es va esvair després dels punts suspensius. Santa Coloma de Gramenet, no Santa Coloma de Farners. Quina decepció! Aquesta és la segona que pateixo en els darrers tres anys. La primera , en les darreres eleccions municipals els dos partits de l´oposició a Santa Coloma, PSC i ERC, varen afirmar als quatre vents que la seva missió principal era apartar del poder l´alcalde Antoni Solà, més que res per salut democràtica ja que 16 anys exercint el poder l´havien convertit en un «reietó» al qual s´havia de destronar. El resultat de la contesa electoral feia possible el relleu. I aquí va venir la decepció de què parlava. Fet i fet aquests dos partits es varen aliar i varen tornar fer alcalde Antoni Solà. No se sap a canvi de què, perquè el famós pacte del Balneari ningú no l´ha vist. Deu ser veritat aquella frase que diu «oi que no ens farem mal» que dies enrere Antoni Puigverd va revifar en un article de premsa referida a un dentista i el seu pacient?

Uns i altres s´estan amagant les vergonyes i no permeten que es faci una auditoria que revelaria fins a quin punt s´ha estat fent més d´una malifeta en els darrers anys de bogeria urbanística. Un detall, el cap de llista del PSC es mou en el món immobiliari. Crec que una part de la trama ja està explicada.