la proposta del Consell Escolar de Catalunya d'anomenar vacances d'hivern al que fins ara en dèiem vacances de Nadal i vacances de primavera al que en dèiem vacances de Setmana Santa, ha rebut tota mena de crítiques. La més fàcil és: amb la quantitat de problemes que hi ha a l'ensenyament i ens dediquem a aquestes minúcies! Els catalans només podem pensar en una sola cosa cada setmana? Les catalanes també?

Al poble català hi ha, envers aquesta qüestió, dos punts de partida, en primer lloc aquells que pateixen el síndrome d'Estocolm. Es a dir, van patir l'adoctrinament nacional catòlic del qual n'han sortit traumatitzats i un cop s'han fet grans semblen voler reivindicar-lo. El segon grup és el d'aquells que pensen que tot ha de seguir igual de com han vist des de petits. Si sempre n'hem dit vacances de Nadal, perquè ara ho hem de canviar? Amb aquests tipus de plantejaments encara viuríem a les coves.

S'aprofita també per criticar que algunes escoles no vulguin fer pessebres. No entenc aquesta dèria pels pessebres per part de gent que ni són catòliques, ni han fet un punyeter pessebre en sa vida. Ara volen que els facin els mestres. Inaudit! Els pessebres són un bon exemple del que Hobsbawm ens explica: les tradicions sempre són un invent, però més a casa nostra, on una tradició és una cosa que dura més de dues setmanes. El pessebre el va portar aquí des de Nàpols el nét de FelipV a finals del segle XVIII, per tant només per aquesta qüestió, un element botifler, ens hi hauríem de pensar quan el relacionem amb les tradicions tan catalanes.

Creiem que el que s'hauria de fer és deixar de fer les vacances per Setmana Santa, ja que l'església catòlica, utilitzant un pretèrit i pagà calendari lunar ens situa aquesta festa cada any en unes dates diferents. I pel que fa al calendari escolar crea situacions absurdes i antipedagògiques, a voltes el trimestre té dos mesos i a voltes quatre. Si hom fa servir un calendari religiós acaba per fer coses il·lògiques.

Però potser el que em costa més d'entendre és com hi ha persones que no entenen que a Catalunya la major part del poble català no és religiós i que, a més, a Catalunya han vingut als darrers anys més d'un milió de persones de les quals la meitat no són cristianes. No són prou raons per intentar construir una escola laica de veritat? Pretendre que els ciutadans per integrar-se a Catalunya hagin d'assumir i participar en activitats, festivitats i actes catòlics em sembla una burla a la major part del poble català que considerem que Catalunya serà laica o no serà.