omés 24 hores abans que el jutge Baltasar Garzón ordenés les detencions de dos exalts càrrecs de la Generalitat, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i del ja exalcalde de Santa Coloma de Gramanet, Bartomeu Muñoz, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol alertava, en relació amb la corrupció i el finançament de partits, que, si estirava de la manta, tothom podria prendre mal. O sigui, d'alguna manera estava admetent que tots tenen irregularitats i coses per amagar i que era millor no moure les coses. I això és greu, molt greu. Si Pujol sap alguna cosa, que segur que la sap, que parli. En qualsevol altre país un jutge ja hauria citat a declarar l'expresident perquè expliquès què volia dir amb la seves paraules. Aquí, en canvi, no passa res. Cada vegada està més estesa la percepció que no hi ha un pam de net. Que en qualsevol racó hi ha una catifa on s'amaga tot i una manta que tot ho tapa. Els partits no es volen fer mal entre ells. Mentrestant, però, el perjudici ja s'ha causat i els afectats no són altres que els ciutadans. Desgraciadament, la manta de la qual parlava Pujol fa uns dies és massa gran i ho tapa tot.
