L'1 de juliol es va donar el tret de sortida a la liberalització del mercat energètic a l'Estat espanyol, amb la desaparició de les tarifes integrals i amb la promesa d'una imminent baixada de preus de resultes d'un augment de la competència entre les companyies. D'entrada, cal dir que el paper del Govern espanyol en tot aquest procés ha estat ben galdós. Primer van fixar la data de la liberalització el primer de gener; per passar-la tot seguit al juliol en veure que no hi serien a temps. Per si això fos poc, les tarifes es van publicar al BOE amb una sola setmana d'antelació respecte del dia d'estrena del mercat lliure, amb la consegüent confusió d'empreses i usuaris.

El ministre espanyol d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, va arribar a afirmar que la competència implicarien importants baixades de preus. Va concretar que els usuaris acollits a la nova tarifa d'últim recurs (TUR) -l'única que encara fixa el Govern- que es passessin al mercat lliure notarien descomptes de fins al 7%. Res més lluny d'això: des del juliol la TUR ja ha pujat un 2%, i ho farà més en els propers anys. Les organitzacions de consumidors, en aquest sentit, denuncien que les factures de la llum dels usuaris domèstics s'han incrementat més de sis punts tot i la baixada del consum a causa de la crisi i l'estancament econòmic.

En realitat cal tenir una potència contractada superior a 10kW per notar algun estalvi amb les ofertes de les companyies, i és per això que els usuaris domèstics -que solen tenir una potència entre 3,5 i 5kW- només poden beneficiar-se de tímids descomptes, amb la qual cosa no es pot dir que la liberalització hagi implicat uns preus gaire més baixos.

A les comarques gironines un dels sectors que es veu més perjudicat per la nova situació del mercat elèctric és el que concentra el seu volum de negoci en els mesos d'estiu, sobretot en activitats relacionades amb l'hostaleria i el turisme. Aquests fins ara es beneficiaven de les tarifes establertes per la discriminació horària i estacional, i pagaven un preu fix per cada kW en funció de la tarifa. Ara, en canvi, han de contractar la potència màxima que ofereixi la xarxa a qualsevol horari, amb el conseqüent augment de la despesa.

Un altre dels problemes que implica la liberalització és l'assumpció del dèficit tarifari per part de les empreses que produeixen l'energia. Ja fa temps que l'electricitat es comercialitza a uns preus força inferiors als reals. A partir d'ara, però, aquesta diferència entre el cost de produir electricitat i el preu a què es comercialitza serà assumida pels consumidors, i no cal dir que els imports de les factures aniran pujant ràpidament, perquè les elèctriques no estan gaire disposades a seguir perdent diners per produir electricitat.

No s'ha de tenir por a passar el mercat lliure, tot i la lògica confusió per com s'ha conduït tot aquest procés. El Gremi d'Instal·ladors, com a bon coneixedor del sector, aconsella als usuaris que tenen la TUR que comprovin si tenen dret a l'abonament social, una congelació de la tarifa fins al 2012 de la qual es poden beneficiar jubilats, famílies nombroses i famílies amb tots els membres a l'atur. I als que tenen una potència contractada superior a 10kW, els recomana que valorin tots els factors que poden ajudar a decidir-se per una subministradora o una altra.

Encara que el procés de liberalització no ha començat amb bon peu, els usuaris no han de tenir por de mirar quines ofertes hi ha al mercat lliure. Com més agosarats siguem, més hi sortirem guanyant tots plegats.