Si tres poblacions importants de les comarques de Girona no surten en un estudi sobre els ajuntaments és perquè "els protocols per accedir als alcaldes eren tan llargs i farragosos que quan ens van trucar per quedar ja havíem acabat el treball", explica un dels socis de l'empresa Neòpolis. El resultat no té desperdici i una de les perles, reconeguda pels mateixos alts responsables municipals, és que les lluites polítiques i els interessos de partit sovint impedeixen fer més projectes. Altres queixes són l'excessiva dependència de Barcelona, que algunes persones fa massa anys que són en el càrrec o la rigidesa administrativa. Molt bé, podem dir que Neòpolis ha descobert la sopa d'all. El que sí té mèrit és que tot això que fa anys que se sap ho hagin dit els mateixos alcaldes. Podríem dir que és un bon principi que no passarà d'aquí. Perquè, a part dels mea culpa, també es queixen i demanen més diners i participació ciutadana. Més diners per a què? Per gastar energies en lluites partidistes? I més participació? Com volen que la gent participi, si abans no acaben amb la burocràcia, l'ocupació eterna de cadires i les baralles de pati d'escola.
