12 de desembre de 2009
12.12.2009
Editorial

el finançament local continua aparcat

12.12.2009 | 01:00

La crisi econòmica ha acabat per donar el cop de gràcia la capacitat financera dels ajuntaments en basar-se en gran mesura en els impostos relacionats amb l'activitat immobiliària. La reforma en profunditat del finançament local, verdadera assignatura pendent del Govern central des de fa almenys una dècada, és ?inajornable. Fa pocs dies, el PP valencià va anunciar una nova ofensiva contra el president del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, pel retard en abordar els recursos municipals. Ara, també han sortit els ajuntaments de la Selva en una iniciativa inèdita, tant pel seu contingut com per la unanimitat de tots els consistoris. L'anomenat Manifest de Brunyola reclama la participació dels ens locals en un 30% dels pressupostos generals de l'Estat i la devolució de l'IVA suportat pels ajuntaments en casos com les obres que es fan en els municipis i que és del 16%. En qualsevol cas, la tributació local parteix de 1987 i té aspectes que haurien de reformar-se, entre ells, el pes dels governs locals dins del sector públic, que és similar al dels orígens de la democràcia espanyola, a més de la relació dels municipis en l'engranatge estatal i autonòmic. És evident que aquest no és el millor moment per demanar més recursos econòmics, tenint en compte que tant l'Estat com la Generalitat ja estan fortament endeutades, però no és menys cert que els ajuntaments sempre han estat marginats en totes les negociacions de finançament. I la responsabilitat no és només dels governs de l'Estat, sinó dels mateixos partits polítics que sempre han deixat en segon terme una administració fonamental tant per la relació quotidiana amb els ciutadans com pels serveis que presta. El Govern central ha de prendre mesures, com també la Generalitat, perquè els ajuntaments no poden afrontar nous exercicis pressupostaris amb aquesta asfíxia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook