16 de desembre de 2009
16.12.2009

Cartes

16.12.2009 | 01:00

Parc de reciclatge
de Vilobí
Ramon Rovira i Regas. vilobí d´onyar.
El dilluns 2 de novembre passat, el ple extraordinari de l´Ajuntament de Vilobí, convocat 48 hores abans, va aprovar el Pla Especial Urbanístic del Parc Tecnològic del Reciclatge Gironí, als camps de Can Feixes. El nostre grup, Independents de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, P.M., va votar en contra. Es va aprovar amb els vots de l´equip de govern (CiU). El nostre vot negatiu es justificava en la manca de justificació de la requa­lificació del terreny (al qual, per cert, fa uns anys es pretenia construir una granja per a 25.000 porcs, aturada per les protestes dels veïns i l´oposició de l´Ajuntament), la manca d´accessos, doncs, es fa per un camí sense pavimentar, de menys de 4 metres d´amplada, des de la N-II, a Franciac que, en gran part, pertany al terme municipal de Caldes, l´existència de terrenys industrial, en polígons propers (Riudellots, Aiguaviva o Celrà) perfectament adequats a aquesta instal·­lació, i la manca d´informes precep­tius (per cert, el de Medi Ambient va arribar, per fax, mentre se celebrava el ple).
També, curiosament, el dimecres dia 4, la Comissió d´Urbanisme de Girona ja donava el vistiplau, si bé demanava un tex refós, incorporant les exigències dels informes rebuts i l´aportació dels que mancaven. El divendres passat, 11 de desembre, el ple va aprovar el text refós, al qual encara manquen alguns informes.
Curiosa urgència en l´aprovació d´una requalificació. Altres modificacions de les normes actuals, promogudes pel mateix Ajuntament, per exemple per construir habitatges de protecció oficial, porten mesos, sinó anys en tramitació.
Què provoca aquestes presses? Per què la industria no s´ha situat en un polígon industrial perfectament adaptat als seus requeriments? Si fa anys l´empresa coneixia la necessitat de marxar de la seva situació actual a Girona, per les obres del tren, perquè ha esperat a darrera hora per forçar una situació límit i ocupar un terreny, ara agrícola? Quina es l´afectació per les cases veïnes i per l´ermita de Santa Margarita, a pocs metres. Representa algun benefici per al municipi? Són preguntes que ningú respon.

Premi a una excel·lent trajectòria
Lluís Torner i Callicó. girona.
Fa pocs dies, a la noble sala d´actes de La Fontana d´Or, un distingit i conegut personatge gironí, ja ­posseïdor d´un bon nombre de distincions, va rebre un important guardó en reconeixement a la seva trajectòria periodística, l´anomenat Ofici de Periodista que és atorgat, cada any, pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, com a reconeixement a la feina feta dins ­d´aquest important àmbit professional de la informació, en base a una demostrada fidelitat envers dels principis més elementals de la democràcia, així com del respecte a la convivèn­cia i als drets humans.
Els ciutadans de Girona ens hem de sentir satisfets per aquest reconeixement dels mèrits d´un gironí il·lustre, tenint en compte que la millor part de la seva feina ha estat feta amb el pensament posat en la nostra ciutat, a la qual ha dedicat tot el seu treball, i de la qual parlen la major part dels seus llibres i escrits, i tenint en compte, també, la important tasca que va dur a terme -a voltes amb més d´un maldecap- des de la revista Presència, en un temps en el qual dir les coses pel seu nom no era gens fàcil; havent exercit darrerament com a director, al decurs de bon nombre d´anys -fins fa ben poc- de la reeixida Revista de Girona. Podríem dir-ne moltes altres coses, però sols amb el que hem esmentat ja és més que suficient per ressaltar els mèrits ciutadans i professionals del Sr. Narcís Jordi Aragó i Masó, un home que sempre ha viscut i treballat per la seva ciutat.
És un personatge que, a qui no el coneix de prop, pot semblar-li un xic seriós i distant, però en realitat no és pas així, és un home franc, que com a bon gironí, fa honor a la fama que es dóna a la nostra ciutat, costa d´entrar-hi , però un cop s´ha conegut hom la sap apreciar. Com a gironins, doncs, ens plau felicitar una vegada més el Sr. Aragó pel seu merescut i públic reconeixement. Per molts anys!

Blindatge
dels correbous
m. dolors canet. castelló d´Empúries.
L´exclusió dels correbous de la ILP i la proposició de llei de CiU ens
retrata: a Catalunya es podran maltractar els bous per llei, és clar, és
una festa catalana. Les corridas de toros es perseguiran, és una festa
espanyola! D´això ningú en parla! Ens manipulen sempre, si us plau: a les persones mediàticament importants, feu fressa. Als animals ningú els escolta! De què els serveix a ells la Llei de Protecció animal? Es podrà torturar per llei i per «tradició catalana», quina vergonya.

Poders fàctics
joan janoher i sadurní. vulpellac.
Vull fer referència als problemes que sempre han predominat a la Bisbal amb els assumptes de les infraestructures que es podien haver fet i que mai han arribat a solucionar. Manca l´interès pel seu desenvolupament. Una de les causes més predominants ha estat el silenci dels conservadors, que no han sentit la responsabilitat d´aixecar l´esperit industrial que requeria per la comarca.
Encara avui podem esmentar la incoherència d´un pla general d´ordenació urbà de circumval·lació, que no varen portar a terme, desprès d´haver-ho aprovat el juliol del 1982. Estem parlant de 27 anys enrere, on ja estava previst; fer una carretera que desviés el trànsit que passava pel centre de la ciutat i fomentar així l´enllaç de les poblacions de Calonge i Cassà de la Selva.
Per raons que vull obviar, aquesta no es va fer mai, i ningú en el seu moment es manifestés solidari per aconseguir-ho, i menys la consulta als ciutadans que se´ls ignorava, sense demanar la seva opinió. En canvi avui en dia, que tant parlem de la variant, només surten plataformes oposant-se a l´anella de les Gavarres. Crec doncs que ha arribat l´hora de decidir pel futur de la comarca, i que no cal especular en hipotètics desavantatges pel seu desenvolupament.
Vivim en uns moments prou complicats per deixar de banda el que en el pas dels anys ens hàgim d´avergonyir com d´inculpar-nos de no haver previst les necessitats viàries que tant ens manquen. Llavors no hi serem a temps, i continuarem sent el cul de sac de les altres comarques que sí que han pensat en el demà. Seria, doncs, positiu, defugir dels poders fàctics i intentar tocar dempeus a terra, per obrir l´esperança a les properes generacions.

Retorn a
l´Espanya negra
lluís girbau massana. girona.
Sr. Zapatero: a qui posarà a la pre­­só per posar la creu a l´aula d´una escola? Penso que s´embolica amb aquesta nova llei que vol fer. Potser per ignorància, potser per mala fe, o per les dues coses alhora. Aquesta és la seva aliança de civilitzacions? Imposant a tothom que no hi hagi crucifixos és com vostè ensenyarà a respectar els altres? Tan fàcil que és deixar que cada consell escolar, cada casa, cada família, cada individu decideixi el que millor li sembli! Sr. ZP, està portant l´Estat espanyol en un viatge anacrònic cap a 1934: pobresa i intransigència, l´Espanya negra? ERC hauria d´haver demanat que es tregui la imatge del Rei de les aules públiques, i no servir de teloner de ZP en la patètica obra de govern que deixarà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook