Com que a les últimes setmanes, no ser independentista és interpretat majoritàriament com a sinònim d'espanyolista (o feixista, directament), provaré d'acabar de dilapidar, en set punts, les meves escasses aspiracions a català (pur) de l'any. Primer: ja em sap greu, però les consultes han punxat. Sí, tenen les seves virtuts (la principal, la seva capacitat d'il·lusionar els afins a una determinada ideologia), però en cap cas decideixen ni són l'exercici d'un dret, sinó el seu simulacre. Segon: si han punxat, mal pesi als promotors, és perquè només han atret els feligresos de la missa independentista; la resta, naturalment, feia les compres de Nadal (per aconfessionals que siguem). Tercer: és realment necessari que els mitjans públics (i d'altres que reben moltes subvencions públiques sense preguntar-se si l'enemic espanyol hi té res a veure) tractin la notícia com si consistís en una versió folklòrica de ?Gladiator? Després ens queixem que aquest petit país té problemes d'autoestima; segurament perquè imaginem més que vivim. Quart: anar a una consulta no és sinònim de ser més ?catalanista. Feia riure, com a mínim, veure algun exconseller ?esgrimint estelades que tenia ben ?endreçades al calaix quan es tractava d'anar a pidolar (no ho endevineu?) a Madrid. Això és gravíssim, que diu en Núñez. Cinquè: fa una mica de basarda veure la gent tan il·lusionada amb una cosa promoguda per un individu, Uriel Bertran, que acostuma a perdre's per la boca (recentment, en un programa televisiu, va titllar de corrupte un tertulià sense proves ni ?despentinar-se: tot elegància, el nen) i, com es va veure l'endemà del dia 13, la principal independència a què aspira és la pròpia. Sisè: si Catalunya fos independent, es perdria un dels eixos fonamentals del catalanisme recalcitrant, el victimisme. Què farem, si som independents i la ?caguem? Ja no valdrà donar totes les culpes a Madrid. Setè. Setè? Coi, toca descansar. Tot i que la paraula exacta és "descansat".
