Pujant a Puigrom, sobre Roses, o bé al castell de Sant Salvador, al cim de Sant Pere de Rodes, es contempla el golf de Roses. La seva bellesa és sorprenent. Poseu-vos-hi a volar, amb la imaginació, que farà un bon servei per continuar llegint l'article.

Josep Pla, a El meu país, parla d'un estudi fet per l'enginyer de camins Frederic Macau sobre la bellesa del golf de Roses. La impressió que va produir la contemplació del golf al senyor Macau era tan forta que ell va aprofundir la mirada amb ulls de científic. La categoria de l'estudi demostra l'apreci que va fer de la realitat. Cal recordar la forma del golf i no perdre-la de vista: és una el·lipse geomètricament perfecta, com dibuixada per un delineant superior. Són en realitat dues el·lipses, una de petita, cap al mateix poble de Roses, i una de gran cap a l'Escala. Les el·lipses es tracen i es mesuren pels seus eixos. Segons els càlculs de Macau, els eixos grans de les dues el·lipses del golf són de 8,6 km i de 13,9 km. Aleshores ell en fa una relació o divisió d'aquestes dues mesures i li resulta 0,61870. Retenim la dada, que és fonamental.

Leonardo da Vinci, que va desxifrar enigmes de la ciència, l'art i el pensament, havia trobat que a la naturalesa existeixen unes "relacions" que quan es donen en resulta una cosa bella, un reflex de bellesa. Leonardo da Vinci desenvolupà una teoria anterior, de Kepler, estudiant l'essència de la proporció com a fonament de la bellesa; Kepler en digué "relació divina" i per a Da Vinci era "relació àurea". Són davant l'essència de la proporció. Però deixant complicacions, aquesta "relació", es digui com es digui, és de 0,618034. Aterrem un xic més: quan es relacionen dues mesures i s'0bté aquest resultat es produeix una impressió d'harmonia, de bellesa, d'equilibri, en la desigualtat; aquesta proporció es compleix, per exemple, en el cos humà ben proporcionat, en les espècies animals elegants, en les mesures i volums del Partenó (Grècia), en la piràmide de Keops (Egipte), en la relació entre les parts de la mà (falanx, falangeta i falangina), en les curculles de molts moluscs, en la configuració de l'estrella de mar i en incomptables casos més.

L'estudi del senyor Macau va tenir un fruit que hauríem de valorar. Va descobrir que el golf de Roses deu la seva bellesa de línia a aquella raó matemàtica: la relació entre els eixos de les dues el·lipses s'acosta extraordinàriament a la "relació àurea". Ambdues coincideixen fins al tercer decimal.

A més, Frederic Macau completava el seu estudi comptant-hi com a agents de la bellesa els vents i els rius, perquè creia que en els centres dels arcs de les el·lipses del golf de Roses s'hi troben la direcció de la tramuntana i la continuïtat cap a dins del mar de la direcció que porten els rius Muga i Fluvià, que desemboquen a les rodalies ; els vents i els rius, amb els segles, haurien subministrat els materials i els contorns per a la configuració del golf tal com el podem observar actualment.

L'estudi de l'enginyer de camins Frederic Macau, obra d'una atenta observació de la naturalesa amb ulls de científic, va quedar amarat de sensibilització i estimació ben singulars. Seria mereixedor que a Roses se li dediqués un bon record de material perdurable. La commemoració hauria de donar la notícia de l'observació de l'enginyer, ben explicada pedagògicament, amb els gràfics adients de les dues el·lipses, localització i altres detalls entenedors. Seria posar a l'abast popular una realitat que mereix ser divulgada. Quan a Roses han anat introduint aquella precisió tan bonica de la "façana de mar", podrien afegir-hi ara una referència de primera qualitat.