04 de gener de 2010
04.01.2010

UNA NOVA ESCLAVITUD

04.01.2010 | 01:00
UNA NOVA ESCLAVITUD

Pensava encapçalar aquest escrit amb la famosa frase del maig del 68 francès, quan deien "prohibit prohibir". No ho he fet perquè considero que és abusar dels tòpics, massa oïda. Si bé pel que veiem els darrers temps cada cop és més necessari recordar-ho. Ho faig amb un fragment d'una fase de Sèneca quan diu que "pocs són els agafats per l'esclavitud, són més els que s'hi afegeixen ells mateixos". Entrem progressivament, per mandra o indiferència, en un període d'un nou tipus d'esclavitud. Els que governen ens volen unificar la vida, amb l'excusa de la seguretat.
De manera subtil, ens estan retallant la llibertat. D'exemples n'hi ha a piles. No fumar, límits de velocitat, repartir i dirigir les feines domèstiques, etc... i ara finalment s'intenta prohibir les curses de braus amb una iniciativa popular entrada al Parlament i de moment acceptada per un marge escàs.
Aquesta darrera és la que em porta a unes reflexions, i per endavant voldria dir que sóc partidari de les curses de braus. Per motius professionals, en una època -ja llunyana- de la meva vida anava molt sovint a Madrid, i d'acord amb un quants dels que ens trobàvem, procuràvem fer coincidir les reunions amb alguna corrida. Inclús un any, vaig compartir una abonament a les curses per Sant Isidre.
Els promotors antitaurins fonamenten la seva posició bàsicament dient que les curses són un maltractament als animals. Els partidaris de la "fiesta nacional" esgrimeixen la llibertat, la tradició ben clara i que és una disciplina que ve de segles. Uns i altres no s'escanyen de dir que les curses tenen el dies comptats, que van a la baixa. Una part hi suma que no cal fer lleis, que per elles soles moriran gradualment. En aquest aspecte, crec que hi juga, de manera important, el cost cada cop més elevat d'una cursa.
Tot seguit traspunten aspectes polítics. Des de la premsa madrilenya es planteja com un fet diferencial i separador de Catalunya envers Espanya, cosa que des del partits catalans es vol evitar o almenys minimitzar, però que popularment per una majoria de sectors del país, és evident. I en aquesta vessant no estic d'acord amb una actitud dels grans partits. Accepto amb reserves, en vistes del comentat i que és un tema incòmode, que donin llibertat de vot als diputats. Altrament no és acceptable, els ho posen massa fàcil, que no es mullin. Crec que els han d'obligar que votin obertament, no amb vot secret com ha passat darrerament. En el moment d'escriure, m'arriben notícies que el PSC modificarà la seva actitud inicial en aquest sentit d'adoptar una actitud més definida i sembla que abandonaran la llibertat de vot.
Dins les valoracions polítiques, una altra. Ningú s'atreveix a posar dins el paquet prohibitiu, les curses de braus en les festes de molt pobles tarragonins.
D'exemples contra la prohibició se'n poden posar molts, ben coneguts: des que el món es món se sacrifiquen animals per consum, les gran caceres continuen, la pesca també. I no es pot assegurar que les víctimes no pateixin.
Resumint, no voldria entrar a analitzar els arguments d'uns i altres. Personalment trobo a faltar les retransmissions de les curses de braus que abans feia TVE i no tinc, ni penso tenir, televisió de pagament. A part que en moments de crisi, assumptes de discussió com el braus són molt útils, no es parla d'altres coses de més urgent solució.
Que els aficionats als braus puguin anar a curses sense ser escridassats, que els contraris treballin i diguin els que els sembla. I si els braus desapareixen que sigui per manca de seguidors. El que em preocupa del tema és l'afany controlador de molts dirigents, que obligant-nos a mesures aparentment intranscendents, ens van retallant a poc a poc la llibertat. Fent propi aquell consell castellà, a fi que "se consiga el efecto, sin que se note el cuidado".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook