Als qui tancaven la cavalcada

Ángel Lapiedra i Fortuny. GIRONA.

Feinejaven, decidits. Escombra en mà, els seus moviments, enèrgics i pendulars, ens comunicaven el fi de la gresca reial. El seu posat, seriós, la seva laboriositat inquebrantable, me'ls feia imaginar com a ciutadans exemplars. Veïns nostres que podeu comptar com es deuen estimar la nostra Girona que els garanteix el pa. Una feliç circumstància de la qual tots ens hem de sentir orgullosos. Però no del tot. No perquè encara hi ha qui els vol lluny d'una de les nostres celebracions populars més emblemàtiques. Tot i ser els més indicats per fer-ho, car no els fa falta cap mena de maquillatge. Se m'acut que un d'ells es podria anomenar Baltasar cada 6 de gener. Veure'l feliç, somrient, abocant caramels a tort i a dret. Però no, a la nostra ciutat això és una quimera: sa majestat, la que va més enrere, té el mateix perfil que els dos que el precedeixen. Només que emmascarat de pintura. Del mateix color que la del seu conciutadà traient la merda del caball que estira la seva falsa figura.

Reis a Salt

Natàlia Samsó i Albert Pibernat. salt.

Haver d'anar a dormir després de veure la cavalcada de Reis i deixar-te un mal gust de boca com no havia passat mai, no li ho desitjo a ningú.

Com pot ser que amb una filla petita de tres anys i una il·lusió desmesurada per veure els seus tres reis, no li pugui ni arribar a mirar la seva cara, perquè només tinc feina a procurar que no la tirin a terra, cada vegada que des de les car?rosses deixen anar un grapat de caramels. Només podem acabar de veure la cavalcada amb la nena a coll del seu pare per tal de no patir per la seva integritat física... I no, no és una exageració ni un fet aïllat perquè al nostre voltant, altres pares tenen la mateixa feina.

Si la solució a tot això passa per no poder tirar caramels, millor se?ria que s'eliminessin o es poses?sin directament dins els fanalets, per tal de suprimir l'incivisme d'un bon grup de persones, sobre?tot menors que van substituir els tra?dicionals fanalets per bosses de plàstic, per tal de poder recollir tots els caramels que podien, els seus i els que potser no eren tan seus.

Unes subvencions per donar veu a la ciutadania

Marc Rius i Piniés. Director general de

Participació Ciutadana. Generalitat de Catalunya.

En referència a la notícia apareguda al seu diari el passat dia 6 de gener, sota el títol "Joan Saura subvenciona grups ecologistes per al·legar contra projectes de la Generalitat" voldria fer-li les següents consideracions.

L'avaluació estratègica de plans i programes funciona a Catalunya des de 1988 i és una forma de participació ciutadana que permet fer consideracions ambientals abans de la presa de decisions.

Les consideracions que es presenten, ?lluny de ser contra una decisió són per millorar el contingut d'aquesta i, especialment, per reduir-ne l'impacte ambiental.

Aquests processos de participació són obligatoris per mandat de diverses directives europees i lleis catalanes.

L'objectiu de les subvencions és rescabalar les entitats de les despeses realitzades per donar resposta als requeriments de l'Administració, que són bastant complexos. En tot cas, la quantitat de la subvenció és inferior al cost que els produeix.

Evidentment, aquests espais i procediments són lliures i permeten l'expressió de qualsevol punt de vista, sigui conforme o sigui crític amb el Govern i l'Administració i plantejar alternatives que puguin ser adoptades en el moment de prendre decisions.

Si volem fomentar la participació hem de confiar que la societat civil del territori té criteri per millorar les decisions de l'administració, confiar en la seva independència. Aquesta subvenció no és contra ningú, és una modesta contribució a donar veu a la ciutadania, també a la de Girona.

El darrer maqui

MARC COSTA PUIGPELAT.

En relació amb el reportatge publicat al Dominical del passat 3 de gener sobre en Quico Sabaté, tan sols voldria anotar que essent rigorosos amb la història aquest no fou el darrer maqui català que va ser assassinat en actiu sinó en Ramon Vila Capdevila (Caracremada, Maroto..) a Castellnou de Bages.

Malgrat tot voldria agrair-li l'esforç per fer conèixer una part molt important i ignorada de la nostra història.