Cartes

Antoni Ruiz i gabarrón. Llagostera.

De quina part està la justícia?

Això és el que em pregunto després d´haver passat unes vacances de Nadal sense els meus fills i tot perquè així ho imposa la mare dels meus fills, que no és ningú, només és mare i només per això ja és intocable. Mentre a la majoria de cases els nens gaudeixen de regals i alegria, els meus no m´han ni vist la cara, ni tan sols saben que hi ha regals a casa per obrir, no he tingut ni la mínima oportunitat de dir-los-ho. Ni tions, ni Pares Noels ni cartes als Reis Mags em retornaran aquests dies perduts... A quina justícia ha de recórrer un pare maltractat que any rere any s´afarta de tractar les injustícies d´una mare al jutjat? Organisme a més a més que no hi posa remei i ni tan sols respecta l´opinió del pare, és més, encara he de sentir-me dir per part del jutge si «vull arribar a un pacte amb la mare», quin pacte vol que faci amb una persona que priva un pare del més gran que té? És totalment irracional i em qüestiono contínuament a quin grau de sensibilitat hem arribat i a sobre totalment tolerat per l´organisme que té més potestat en aquest assumptes familiars, quan el més senzill és que els progenitors puguin parlar obertament i sense problemes dels seus fills, cosa que des que m´he separat no he pogut fer amb la mare dels meus i només perquè ella és mare i jo sóc pare...

Digueu-me doncs si això no és maltractament i una humiliació.

Felicitació a una funcionària de l'Ajuntament de Begur

Gonçal Mazcuñán i Boix. Manresa.

Com a ciutadà administrat per la complexitat de lleis i normes de l´Administració, estic convençut que en un moment o altre de la relació tindré nous motius de queixa o de discrepància amb la manera de fer de la burocràcia oficial i els seus funcionaris servidors. Per això ara, avui, que tinc oportunitat d´agraïment i felicitació permeti´m utilitzar aquest espai per expressar la més sincera felicitació a la funcionària (no vaig caure a demanar-li el seu nom!) de l´Ajuntament de Begur que amb una amabilitat extraordinària i diligència insuperable m´ha ajudat a resoldre un tema burocràtic amb una sola trucada telefònica per part meva, i molta excel·lència professional per la seva banda. Sincerament, m´ha reconciliat per un bon període amb la necessària confiança que els ciutadans hem de tenir envers l´Administració, per molt que a vegades sembla que s´esforci a aconseguir-ne l´efecte contrari. Enhorabona, senyor alcalde, per comptar amb aquesta persona entre els seus col·laboradors!

Per què ens enganyen?

MONTSERRAT GUARDIOLA ROVIRA. GIRONA.

Ens diuen, els que presumeixen d´entendre la situació, que ja estem en camí de recuperació en l´econo­mia, de quina economia ens parlen?, de la que patim els ciutadans segur que no. Aquest any que acabem d´estrenar pagarem el consum elèctric amb un augment del 2,64%. Els empresaris, que són els que ens poden ajudar en el problema de la crisi i ningú els fa cas, ja en l´any 2009 pagaran un 30% més en el consum d´electricitat. Renfe en els trens d´ús corrent augmentarà el preu del bitllet un 5%. Correus, no pot quedar endarrerit, i els segells tindran un augment del 6,25%. El mes de juliol augmentarà l´IVA, un augment que repercutirà en tot el que anem a comprar.

I, l´ajuda del govern al ciutadà és, parlem dels pensionistes, l´augment de la pensió el 2010 serà un 1% quan en anys anteriors era del 2%... Però el Govern farà un esforç i als pensionistes de menys guany l´augment serà d´1,5% perquè arribin a cobrar 633,30 euros mensuals, podran menjar bé amb aquesta quantitat ?

Ara bé, la Generalitat en plena crisi, incrementa el personal, fins ara la nòmina era de 219.000 persones i a partir del 2010 seran 226.322, segons el pressupost aprovat. Necessitem tanta Administració?

Sort que al mig d´aquest garbuix se´ns han facilitat dues notícies positives per ajudar els més desvalguts. A les comarques de Girona s´ha organitzat el consum solidari, una xarxa de botigues en les quals els més necessitats podran comprar aliments a bon preu.

I la Creu Roja i l´Ajuntament de Girona, de comú acord, aquests dies de tanta fred han sortit als carrers de Girona amb mantes i begudes calentes ajudant els que no tenen casa.

Quedem-nos amb els actes positius i procurem trampejar el futur que ens espera.

Una nova manera de viure

Lluís Vilà Fernández. la bisbal

d´empordà.

Una sola persona no pot canviar el món, però un grup de persones sí, com més gran el grup més possibilitats d´èxit. Aquest nou 2010 se´ns presenta carregat de reptes personals i col·lectius, de fet com cada any, però les incerteses sembla que pesen més que les d´altres anys. Què passarà amb la crisi? Què passarà amb la gent aturada? Què ens depara el canvi climàtic? Quines solucions ens aportaran els que els dipositem la nostra confiança, honradesa i esperança? Potser ha arribat l´hora de dipositar la confiança en nosaltres mateixos, unir esforços lluny dels dictats i les ordres obsoletes i esclavitzadores, buscar la felicitat per instint propi i no per imposició mediàtica; sortir d´aquesta dinàmica secular d´hipnosi col·lectiva, potser l´alternativa cap a un món millor. Sembla que vénen temps en els quals es posarà a prova la iniciativa i creativitat pròpia sense la influència del proselitisme, cadas­cú valdrà més pel que pot oferir als altres i no tant pel que pot obtenir dels altres; les respostes als problemes no seran externes, no les trobarem en les paraules del governant, ans el contrari, les haurem de trobar en el sentit comú, en l´interior de cadascú. Arribats en aquest punt, és vital tenir serenor, positivisme i claredat mental per escometre els reptes i els canvis que la gran majoria de gent intueix des de fa un temps ençà. Parlant amb la gent del carrer es pot palpar que s´acosta una altra mane­ra de viure, lluny del consumis­me deborador, a prop d´un sistema assenyat amb el medi ambient i apartat del tant tens tant vals. Una manera de viure coherent amb la naturalesa de l´home, racional i desprovista d´il·lusions irrealitzables.