Feina vaig tenir divendres passat, assegut al sol en un banc i sense un núvol al cel, per explicar a la meva filla que l'autobús no la duria a col·legi a causa de la neu. Em mirava com si estigués guillat, fins que li vaig fer entendre que ni ella ni jo érem ningú per contradir Cristina Alsina: la presidenta del Consell Comarcal i Protecció Civil compten amb mètodes científics de darrera generació per saber si neva, mentre que la majoria de ciutadans encara ens basem en sistema tan primitiu i obsolet com mirar per la finestra. La ciència és sàvia i nosaltres ignorants, filla meva. Així que, com tants altres pares en la mateixa situació, vaig posar les cadenes a les rodes -seguretat abans de tot- i vaig dur-la a escola en cotxe, tota il·lusionada amb el ninot de neu que faria a l'hora del pati, gràcies a Cristina Alsina.
Al final no va fer una gran nevada. Millor dit, no va nevar gaire. No, a veure si ara ho dic bé: no va caure un sol floc. Però ho podia haver fet. Les nevades que any rere any col·lapsen Girona i que impedeixen durant setmanes seguides la circulació de qualsevol vehicle que no siguin trineus arrossegats per huskis, van posar en alerta l'eficaç Alsina. En aquella situació va maleir que les escasses competències dels consells comarcals la limitessin a suprimir sense avís previ el transport escolar, perquè el que li demanava el cos era tancar els col·legis fins a la primavera, treure l'exèrcit al carrer per construir fossars on llançar els cadàvers congelats, i ordenar als Mossos d'Esquadra disparar contra tot ós polar que passegés deslligat pel carrer. Només va poder prendre mesures d'àmbit familiar, amb el resultat que fills i marit hauran d'estar-se sis mesos menjant les conserves que devia acumular per sobreviure en l'infern de gel.
A Cristina Alsina l'hem de veure encara amb paraigua i impermeable sota un sol de justícia si el dia abans Tomàs Molina ha previst pluges, o aturant el vehicle enmig d'una autopista buida si Trànsit ha anunciat retencions.
