Es va donar el nom de "despotisme il·lustrat" a la pràctica d'alguns monarques absoluts europeus que, influïts pels pensadors de la Il·lustració, van emprendre actuacions orientades (o això deien) al benestar del poble però sense prendre's la molèstia de consultar ni encara menys de demanar permís al poble mateix, la qual cosa hauria requerit l'establiment de mecanismes de participació del tot incompatibles amb el caràcter absolutista del règim. El lema amb què ha estat descrit el despotisme il·lustrat és "tot per al poble però sense el poble", i la seva generositat paternalista no va pas aturar el camí del poble, al qual tant estimaven però del qual tant desconfiaven, cap a la conquesta del poder: l'episodi immediatament posterior van ser les revolucions burgeses, que en algun cas van fer caure el cap del darrer i sorprès monarca il·lustrat.

Alguns historiadors no han deixat d'insistir que el poble es va comportar amb desagraïment en aquells sagnants episodis, i que li hauria valgut més continuar sota l'empara d'un rei que l'estimava que no pas a la mercè de repúbliques inestables. Els que vam ser escolaritzats durant el franquisme en vam patir un tip, d'aquesta interpretació que, finalment, venia a justificar la dictadura del Caudillo, orientada -deien- a la nostra felicitat i prosperitat, i basada en la constatació que, si ens deixaven sols, no ens sabíem governar.

Però els revolucionaris que decapitaven monarques il·lustrats tenien al darrere un poble que no se'n sentia, d'estimat. I és que els caps coronats veien el poble no pas de forma directa, sinó per la intermediació d'una cort de nobles i una administració de funcionaris que anaven a la seva i que exercien un notable filtratge, tant de la informació que entrava com de les decisions que sortien. I un dia la testa coronada queia sense acabar d'entendre el perquè.

Un es pregunta si a l'actual Catalunya no hi ha alcaldes que pateixen la síndrome del dèspota il·lustrat que, a més a més, no sap que és dèspota perquè creu que el poble vol allò que fa, però que rep informacions filtrades per una cort de notables desconnectats de la realitat. Llavors un dia s'assabenta que a la gent no li agraden aquelles obres que ell veia clares perquè els seus tècnics i regidors li havien explicat que eren una gran idea i que el poble les hi agrairia. Però quan se n'adona ja és tard i el tall de la guillotina ja avança cap al seu coll.

Això, és clar, si no és el mateix alcalde qui pensa que el poble no sap el que vol, i que sort n'hi ha que ell sí que és il·lustrat.