En solidarització amb la carta d´Antonio Ruiz Gabarrón

Josep M. garcía planas. maià de montcal.

Sóc un pare amb les mateixes circumstàncies que les de vostè i amb el mateix sentiment d´humiliació, i jo hi afegiria a més a més un sentiment d´impotència i frustració.

La mare dels meus dos fills ha fet tot el possible per fer-me el major mal posant els fills enmig de una separació i inculcant-los sentiments adversos cap al seu pare, a banda de no deixar venir el fill menor des de les vacances d´estiu fins ara, i incomplint quasi tots els acords del conveni de divorci sense que passi res de res.

El fet és que la mare, a més a més de ser mare i gaudir d´un estatus a priori més afortunat davant les lleis, treballa al jutjat, i en ocasions sembla que hi ha un corporativisme insultant. Davant cada denúncia interposada hi ha per la seva part el sarcasme de dir que com que treballa al jutjat ja té com arreglar-ho, a més que des de la seva feina feia nombroses trucades amenaçant-me i, i si això no fos prou, des de la seva feina ha extret dades de la meva actual parella. He fet denúncies al jutjat núm. 4 de Girona del penal des de l´estiu i no hi ha resposta, he demanat a la mare documentació per tenir dret a un advocat d´ofici i no me l´ha donat, he demanat les notes escolars i no les tinc, he anat a parlar amb el tutor del meu fill al novembre i m´ha dit que sóc el primer a interessar-me pel meu fill i que la seva mare i tutora no hi ha anat mai; segons el conveni i la simple coherència, la mare m´ha d´avisar quan hi ha alguna malaltia, mai m´ha dit res i així podria descriure moltes situacions en què de ben segur molts pares es veurien reflectits.

Només unes dades: la meva separació es remunta al novembre del 2007, al febrer del 2008 vaig quedar-me sense feina i amb una prestació d´atur de 1.250 ?, pagava 400 ? de manutenció dels nens, 525 d´hipoteca de la meitat de la hipoteca on viuen els meus fills i la seva mare, i 450 ? de cotxe, això suma 125 ? més del que cobrava i que la meva actual parella a banda de mantenir-me m´ajudava a fer front. Des del juliol la meva parella ha posat un negoci i si bé a l´inici semblava que aniria molt bé, la crisi etc., fa que a dia d´avui jo només treballi amb ella mitja jornada amb un sou net de 452,13 ?. Què faig? Pago la hipoteca perquè els meus fills puguin viure a la seva llar amb la seva mare i potser una altra persona? Pago la manutenció perquè pugin menjar? Com puc viure jo mateix, a més pensant que a aquesta situació s´hi ha arribat en part perquè la mare va entorpir la posada en venda de la casa.

Arribat a aquest punt un creu que no hi ha justícia sinó més aviat mitjans de comunicació i circumstàncies socials que fan moure la societat en una direcció determinada per factors allunyats de valors com humanitat, respecte, humilitat etc., i que els drets pel pare són pocs o cap, mentre que els deures són d´obligat compliment sota amenaça de pressió social i cruesa de les lleis molt diferent en el cas de ser mare.

No cal més que mirar amb quina passió mediàtica es fa el seguiment d´una mort per violència de gènere en el cas de ser dona, i la diferència si aquesta mort és home, i si us plau, sota cap concepte vull defensar la violència i certes actituds, però no són pas exclusives de la part masculina, però sí que crec que la falta de justícia i el sentiment de frustració porten moltes d´aquestes tristes notícies i que caldria buscar responsabilitats en el sistema judicial i polític d´aquest país.

La poca comprensió lectora del

senyor Nicolau

josep ROS MADRENYS. Grup municipal de ciu a riudarenes

Senyor Nicolau, o vostè o bé la persona que l´ha assessorat, que, per les contradiccions que té la carta, tot fa pensar que és el senyor Gironès, no ha entès el significat del nostre escrit a la Riudevista.

Nosaltres no hem dit mai que l´actual president del Consell Comarcal de la Selva, el senyor Gironès, no estigui legitimat pel càrrec que ocupa, entre altres coses, perquè és gràcies al suport de CIU. El que expressàvem en el nostre escrit, precisament, és tot el contrari, ja que el que dèiem és que si ell se sent legitimat per ser president d´un ens sense formar part de la llista més votada, igual de just és que el senyor Colomé dirigeixi el govern municipal de Riudarenes, i afegíem que no entenem com pot ser que el senyor Gironès critiqui aquest fet, quan ell és el president del Consell Comarcal en unes condicions essencialment idèntiques: ocupa un càrrec de presidència sense ser la llista més votada.

El senyor Colomé és alcalde a causa d´un pacte tan vàlid i legítim com el que es va fer al Consell Comarcal; en aquest cas, però, amb un regidor no adscrit que va plegar d´AIR-PSC per culpa de la incompetència del senyor Gironès per mantenir el seu govern unit i, com vostè sabrà, tots els que li van donar suport són regidors elegits pels ciutadans de Riudarenes. Per tant, no s´entén, de cap de les maneres, que vostè al·ludeixi a aquest pacte com a cop d´estat, una expressió que l´ubica a l´esfera de la crítica exagerada per manca d´arguments.

Pel que fa a la referència que vostè fa del nostre espai a la revista, tampoc entenem què vol dir amb: «que la paguem entre tots», ja que nosaltres, com totes les associacions i partits municipals, disposem d´un espai per expressar el nostre parer, i no entenem què ens vol retreure amb això. Potser és que li agradaria privar-nos del nostre dret a opinar? O és que creu que qui opina contra la política del senyor Gironès no té dret a sortir a la revista?

Per últim, sàpiga que, encara que ja ho hem dit mil vegades, no tenim res personal contra ningú de Riudarenes. Vostès han optat per l´únic argument de dir que tenim mania al senyor Gironès. Nosaltres només critiquem el que no ens agrada de la seva política i, al mateix temps que ho fem, desitjaríem que ens respongués totes les qüestions que plantegem en l´escrit a què fa referència, ja que no ens en contesta cap: ni sobre el tema dels rellotges, ni sobre l´asfaltatge de casa seva, ni dels beneficis o contraprestacions que anunciava amb la MAT, ni de tants altres temes que mencionem, ni vostè en la seva carta, ni el senyor Gironès. Fins i tot el senyor Gelmà, que sovint signa cartes gairebé calcades a la seva, mai ens explica res de tot el que se´ls planteja; senzillament, es dediquen a dir que mentim, doncs demostrin´s-ho!

Què fa la política?

Gemma Ros Valls. Blanes.

S´està treballant molt per la mobilització en els referèndums independentistes. M´agradaria que algun polític català m´expliqués quines mesures s´apliquen per resoldre l´envelliment de Catalunya. Aquí estem en 1,3 fills per dona, insuficient per al relleu generacional i és l´índex més baix de tot Europa; França, per exemple, està a 2 fills per dona segons l´INSEE. Qui donarà fruits i treball a la nostra terra Catalana si cada any som menys Catalans? Quants inventors, creadors, científics, metges, agricultors,... deixem de tenir per la mort dels catalans no nascuts que dóna la nova llei d´avortament?

L´actual política del país no protegeix ni fomenta la vida, no és capaç de resoldre els problemes que pateixen les dones embarassades que volen infantar i tenen dificultats, no sap establir una xarxa de ­suport per a elles; no ofereix els infants no volguts en adopció ni agilitza aquesta opció, i no protegeix les dones del sofriment de la síndrome postavortament. On són les polítiques socials realistes i de futur?