20 de gener de 2010
20.01.2010

Cartes

20.01.2010 | 01:00

Fumar a les discoteques de joventut Albert Ballesta Tura. GIRONA.

El passat dia 16 de gener a Girona es va obrir, o per ser més exactes es va reobrir, una discoteca. L´antiga Sala del Cel de Pedret, es reobria sota el nom de Pacha. A la tarda varen fer una sessió per a jovent entre 14 i 18 anys. La iniciativa no em sembla malament, es lògic que els adolescents tinguin on divertir-se, i si això és sense sortir de la ciutat de Girona, encara millor.

Ara bé, el que no trobo gens lògic és que tot i la prohibició expressa que la Llei estableix en aquests tipus de locals en referència al fet de fumar, prohibició a més del tot lògica atès el públic al qual s´adreça, es permeti o es toleri el fumar. Tant els propietaris primer, com les autoritats competents en la matèria després, haurien de ser absolutament estrictes en aquest tema. Penso que hem de demanar «tolerància zero», ja que evidentment és l´edat més perillosa per contraure el mal hàbit de fumar, en conseqüència reclamo seny als propietaris del local, i que actuï qui li correspongui per esmenar aquest tema.

El cinisme a Bracons

Jordi Grabalosa Janoher. SALT.

L´honorable secretari de l´Interior, el Sr. Boada, ens delectava el dia 12 de gener amb un escrit que comentava la notícia, per cert prehistòrica, de l´interès de l´alcalde de la Vall d´en Bas per un Decathlon al seu municipi. L´escrit es trobava en la mateixa pàgina que la notícia de l´elecció de traçat de la variant de les Preses (part de l´obra del túnel de Bracons), que ens diuen que passarà per les millors terres de Catalunya. Aquesta coincidència fa que el seu escrit sigui cínic i fals, com la majoria de les seves actuacions.

El recordo a les manifestacions contra el túnel, quan no portava corbata i no tenia aquest altíssim nivell que el situa a la dreta del poder... perdó! a l´esquerra física del Sr. Castells en negociacions com les del finançament -que així ens ha anat-. En les manifestacions, juntament amb en Miralles, ens deia: «Si es fa el túnel es trencarà el tripartit». Que ingenus nosaltres! Com pot ara, cínicament, demanar-nos que estiguem atents a les conseqüències d´una obra que vostè i altres han fet realitat? Algú encara es creu la història que és una carretera per anar d´Olot a Vic, per comunicar comarques?

El sentit
del bé i del mal

Joan Nicolau i Julià. RIUDARENES.

És trist i lamentable que quan no es pot defensar allò que és indefensable s´hagi de caure en la mentida i en la tergiversació d´uns fets i unes situacions que s´escapen de comportaments assenyats en les persones. Quan la manca d´ètica, de moral i de respecte envers als nostres conciutadans ens fa actuar seguint impulsos irracionals, llavors és quan es fa palesa la carència de la interpretació d´allò que està bé del que està malament. Dic això a raó de l´escrit que ha fet el grup de CiU de Riudarenes a aquest diari i en resposta a un que jo vaig fer dies abans. Quan un poble cau en la desgràcia de ser governat per aquells que no han estat escollits per fer-ho i a més s´està demostrant, amb fets i situacions, que estan totalment negats per aquesta responsabilitat, és quan es manifesta la vilesa i el ­menyspreu d´aquestes persones cap a tot aquell que els tiri en cara aquesta manca de solvència i dignitat en no voler acceptar que es varen equivocar. És cert que no tothom pensem d´igual manera i que el sentit del bé i del mal és diferent en les persones però quan hi ha proves evidents que el que s´està fent és reprovable i inacceptable per la gran majoria de la gent que ha de viure i conviure amb determinats tipus de comportaments aliens, és llavors quan els protagonistes d´aquestes conductes han de ser qüestionats i condemnats per la seva errònia interpretació del bé i del mal.
No em puc creure que ningú dels qui varen realitzar la traïdora acció al poble, a hores d´ara no estigui penedit. En cas de no ser així, i després de veure on ens ha portat la seva acció irracional, haurem de pensar que la foscor i les tenebres s´han apropiat d´allò més preuat que tenim els éssers humans: la capacitat de raonar i, per tant, poder distingir el que està bé d´allò que està malament.

Un llibre que mereix ser entre els clàssics

Josep Alsina i Poza. Sant Feliu de Pallerols.

He de reconèixer que no havia llegit el llibre de Pius Pujades Trenta cares, trenta creus i una de canto. Va ser la carta del senyor Gil la causa que se´m despertés la curiositat i per això li he de donar les gràcies. Mai m´hauria pensat que un llibre sobre les fires de Girona podia ser una crònica tan divertida dels trenta anys de franquisme que patírem. Perquè, deixant de banda el capítol que tan ofèn el senyor Gil perquè recorda l´estafa que durant tants anys va fer l´església gironina amb el suposat cos incorrupte de sant Narcís, el llibre és un repàs de la realitat diària de les penúries d´una època i de la misèria moral, econòmica i social que va represen­tar aquella etapa de dictadura tan negra.
Ben al contrari del que diu el senyor Gil, que voldria que encara hi hagués censura i inquisició, he de felicitar la Fundació Valvi per haver tornat a posar a les llibreries un llibre que mereix ser entre els clàssics per a tots els gironins.

La ironia que utilitza Pius Pujades en tot el llibre li va permetre fer una crítica que fos publicable en ple franquisme i passar la censura. Ara aquella ironia és la millor salsa per convertir Trenta cares, trenta creus i una de canto en un divertit, fresc i contundent recordatori per a tots.

Invisibles de Vic i Escola de Salamanca

José Luis Blanco. SALAMANCA.

Invisibles: Persones de carn i ossos que viuen en un lloc determinat però que no tenen «papers». Escola de Salamanca del segle XV: Tota persona té dret a moure´s lliurement pel món a la recerca de la seva millor economia. Ningú no farà esclau per això. Els dirigents locals de Vic afirmen, i amb raó, que poques ciutats han fet tant d´esforç com ells per integrar els estrangers. També que aquestes persones han de complir amb la legalitat, declarant il.legals persones que no delinqueixen. Els dirigents del Govern central afirmen que els dirigents de Vic no compleixen amb la llei ja que neguen empadronament els que no tenen uns papers que haurien d´haver estat lliurats en creuar les fronteres espanyoles. Si es colen, la responsabilitat és dels guardians de les fronteres, que evidentment, no són de l´Ajuntament de Vic. S´evidencien errors de vigilància i de legislació. En aquest últim cas hem d´exigir als representants del poble en el Congrés i el Senat que treballin millor. Fins aquí la burocràcia. El que no té sentit és fomentar entre tots la xenofòbia. L´humanisme cristià de la famosa Escola de Salamanca i la ideologia socialista coincideixen que primer són les persones i després tota la resta. La solidaritat és l´única sortida a aquests problemes.

D´empadronaments, visats i ministres

Lluís Girbau Massana. GIRONA.

Diu De la Vega que dificultar l´empadronament d´immigrants irregulars «és contrari a la llei». Irregulars vol dir il·legals o al·legals? Segur que ni ella ho sap. De fet, el que està en joc és molt més. Imagineu que algú d´aquest col·lectiu s´empadroni a 33 poblacions, per dir alguna cosa. Amb la normativa de la Sra. De la Vega, l´empadronament d´immigrants està fora de control: es pot fer tantes vegades com es vulgui, i a diferents municipis -i fins i tot comunitats autònomes-: afavorir el negoci de venda d´identitats netes, que de ben segur existeix! Sra. De la Vega: plegui!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook