23 de febrer de 2010
23.02.2010

Cartes

23.02.2010 | 01:00

Queixa contra la Policia Municipal de Girona
Robert Roig Negre. Girona.
Fa pocs dies vaig ser sancionat per estacionar el vehicle a l´avinguda Jaume I, número 3, de Girona. La infracció va produir-se i consegüentment la sanció va ser ben aplicada; però els fets que van succeir els vull comentar, perquè els considero incorrectes i denunciables, ja que dos policies municipals varen tractar-me discriminatòriament i explicaré el perquè. És cert que tenia el vehicle en una zona prohibida, però en el número 1 de l´esmentada avinguda (davant el Bar König) hi havia un altre vehicle, i en el número x (davant el quiosc) n´hi havia un altre. Cal dir que en els dos vehicles (els tinc identificats) no hi havia ningú. En canvi, en el meu (amb els intermitents posats) sí que hi havia algú. Quan jo vaig arribar al lloc dels fets, els «senyors» municipals estaven redactant la sanció d´esquena a la persona que hi havia dintre el cotxe. Vaig saludar-los amb un «bona tarda» i els vaig mostrar que portava la premsa que havia anat a recollir per justificar que feia escassos minuts que havia marxat. Bé, la infracció l´havia comès, fins aquí tot correcte. Ara bé, els «senyors» municipals no varen sancionar els altres vehicles. Per què? Quan vaig comprovar el tracte desigual dels agents, en veure que no havien sancionat els altres cotxes, els vaig preguntar el motiu. La resposta textual fou: «Retiri el vehicle d´aquí! És un lloc prohibit». Vaig insistir que no entenia ni podia admetre el tracte discri­minatori. Mentre mantenia aquesta conversa, el vehicle aparcat en el número 1 va marxar. L´altre, el del número x, 20 minuts després continuava aparcat sense sanció, i és que els «senyors» municipals ja no hi eren. Sincerament, haig de dir que el comportament dels agents no es pot tolerar i cal denunciar-lo perquè s´actuï respecte a això. Els fets són aquests i cadascú pot qualificar-los. Jo els qualifico d´irresponsables, incompetents i prepotents. Amb tot, suposo que aquests agents no són representatius del cos de Policia Municipal, el qual penso que ha de servir i serveix al benestar dels ciutadans i ciutadanes de Girona.

Jo acuso
Josep Ruiz Garcia. Santa Coloma de Farners.
Convergència i Unió, de perpetrar junt ament amb ERC, PSC-PSOE i IU un dels atemptats més grans contra l´ètica i el sentit comú en la democràcia. Han perdut tots quatre partits el sentit de la decència i el decòrum. S´està parlant contínuament sobre el fenomen de la desafecció de la ciutadania en vers la política en general i la classe política en particular. S´han investigat les causes possibles d´aquest fenomen. S´ha arribat a la conclusió que una d´elles i gairebé la més important és la desconnexió entre la visió que tenen de la realitat els ciutadans del dia a dia i els polítics. Prometen fer esmena d´aquesta situació i com aquell que no vol la cosa van i nomenen el jovenet de 65 anys d´edat, Sr. Rafel Ribó, síndic de greuges per un mandat de nou anys més. Ja en portava cinc de l´anterior amb la qual cosa en sumarà catoze jubilant-se amb tots els honors a la venerable edat de 74 anys. Quina mena de gràcies li han trobat per renovar-lo, no cinc sinó nou anys més? Jo particularment crec que és un sectari empedreït i hi ha infinitat de testimonis que així ho demostren. Així és com volen guanyar credibilitat la classe política catalana? S´omplen la boca de la paraula renovació i ja ho veiem. Segurament davant d´aquest nomenament hi ha inconfessables pactes de partits. Si volen que la ciutadania els doni la confiança que jo almenys ja els he retirat, actuïn honradament i expliquin el perquè d´una aberració tan gran. Jo confiava en el bon sentit de Convergència i Unió, del tripartit ja sabem el que se´n pot esperar però de CiU mai de la vida. I es veu que ensumar poder, com la cola, enterboleix la visió de la realitat fins el punt de fer perdre el nord al més ben pintat. Requiescat in pacem, CiU. Ja us ho fareu.

Una olla de grills
àngela ferrer i mató. girona.
El meu germà quan era petit estimava molt els animals i sempre en corria més d´un per casa. Tant era així que un cop se li va ocórrer buscar grills i posar-los tots en una capsa juntament amb unes herbes per alimentar-se. Quina no fou la seva sorpresa quan al dia següent en obrir la caixa es trobà tots o gairebé tots els grills mal­ferits. S´havien mig menjat entre ells i va des­cobrir que eren antropòfags. Quina mala es­tona passàrem tots! Llavors vam entendre l´ex­pressió «ésser una olla de grills», senzillament significa menjar-se uns als altres i això pot ésser físicament o psicològicament. Tot pen­sant en aquest desagradable moment de la infantesa he relacionat tota la nostra classe política amb «una olla de grills» ja que en mo­ments tan difícils com els actuals i en comp­tes d´ajuntar-se per anar per feina i acon­seguir bons resultats, fan com els grills, es de­voren uns als altres i així ens van les coses. Ve­ritablement aquestes dites tan senzilles en aparença amaguen veritats com temples

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook