És natural que algú que ha estat objecte d'algun robatori estigui irritat; o que algú que té greus problemes de convivència a la seva escala o al seu carrer clami contra els governants. Es difícil demanar paciència a la gent que ho pateix. Aquests dos escenaris, que no són exclusius de Salt, poden provocar una tensió general quan els casos particulars és col·lectivitzen. En part és el que ha succeït la darrera setmana a Salt, primer amb les protestes d'uns veïns en el ple municipal i després amb els enfrontaments entre persones de diferents comunitats. El primer accent del problema s'ha situat en la delinqüència i s'ha apuntat a algun col.lectiu determinat. No és l'únic, ni el principal problema. S'ha reforçat la presència policial a Salt i el nombre de delictes no és superior al d'altres municipis. I malgrat que, quan existeix una sensació generalitzada d'augment de la delinqüència, el primer que es fa és reclamar més policies, amb això no n'hi ha prou, sobretot quan existeixen dades que demostren que el problema es limita a un nombre concret de delinqüents que acumulen nombroses detencions. Entrem ja en l'àmbit judicial. Però, ens equivocaríem tots si reduíssim els problemes de Salt a una qüestió d'inseguretat ciutadana. És cert que aquesta percepció, amb raó o sense, s'ha estès a Salt. Però, el problema fonamental és de convivència entre diferents comunitats i diferents cultures; una convivència agreujada pel brutal impacte de la crisi econòmica. Passar en deu anys del 4,3 al 41% de població estrangera és una transformació social gairebé inèdita a Europa. I, com ha dit l'alcaldessa, Iolanda Pineda, Salt necessita ?"recursos excepcionals per a una situació excepcional". S'han fet polítiques positives, però la realitat ?demostra que són insuficients. És un tema que necessita moltes implicacions. L'Ajuntament no ho pot fer sol. I sempre resultarà més barat afrontar aquesta situació excepcional que no esperar que una espurna encengui el foc.