Els setges de 1808 i 1809 són ben presents en el nomenclàtor urbà de la ciutat. Carrers, places i avingudes porten noms de personatges o episodis relacionats amb la participació de Girona en la Guerra del Francès. És el cas del carrer del Vint de Juny, que recorda el primer atac de les tropes napoleòniques. Els exèrcits imperials havien passat per la ciutat el mes de març de 1808. Un alt oficial del cos d'enginyers va inspeccionar les muralles, baluards i fortins que podien servir per la defensa i considerà que eren una ruïna i que no servien per a res. Aquest menyspreu feu que els invasors no deixessin cap guarnició a la ciutat i seguissin el seu camí cap a Barcelona. El 5 de juny els gironins es declararen bel·ligerants enfront de l'exèrcit invasor. Assabentat el general Duhesme, es trasllada de Barcelona a Girona amb la certesa que només arribant aquí, la ciutat se li sotmetrà. La nit del 20 de juny d'aquell any 1808, previs uns moviments de dispersió per desorientar els defensors i evitar que es concentrin en el lloc de l'atac, aquest es produí contra el baluard de Santa Clara. Baluard que es trobava en l'espai limitat pels actuals carrers Àlvarez de Castro, Gran Via, Coll Turbau i Ferran Agulló. Aquell primer atac fou rebutjat per un destacament del Regiment d'Ultònia i un grup de paisans armats, dirigits tots per Julián de Bolívar, que s'havia convertit en cap de la defensa de la ciutat.

Amb la modernització de l'aparell bèl·lic, les muralles i baluards esdevingueren inútils per la defensa de la ciutat. Aquell encotillament petri impedia la normal i necessària expansió urbana. Durant tot el darrer terç del segle XIX la ciutat aspirà a la desaparició de les muralles. I la corporació municipal gestionà l'afer amb insistència, mantenint una difícil negociació amb el Ram de Guerra. Finalment, en els primers anys del segle XX es pogueren enderrocar les muralles que tancaven el clos urbà per la banda de ponent. Tot l'espai que havia ocupat aquella muralla amb el respectiu fossat es podria convertir en una àmplia avinguda que inicià el seu traçat des de la plaça de Sant Agustí, i rebé el nom de Gran Via de Jaume I. Però aquella inicial Gran Via només es considerava com a tal en el tram fins a l'encreuament amb el carrer Nou. El tram que va des del carrer Nou fins la plaça de l'Hospital es considerà com un altre carrer i se li donà el nom d'Avinguda del Vint de juny per la proximitat d'aquell espai urbà amb el baluard de Santa Clara, marc del primer atac napoleònic. De moment es tractava d'un ampli carrer amb una filera d'arbres a banda i banda; però sense cap habitacle. De totes maneres, oferia un aspecte agradable i constituïa un bon passeig, obert, airejat, assolellat i tranquil, situat a ben poca distància del centre urbà. El darrer tram del que és ara Gran Via era un paratge sense cap mena d'urbanització que quedava tancat pel baluard de Sant Francesc de Paula. Hi donaven els darreres de l'Hospital de Santa Caterina i des d'aquell futur carrer es veien els malalts ja convalescents com prenien el sol en les galeries del centre hospitalari.

En aquella primera Avinguda del Vint de juny el primer edifici que hi aparegué va ser el cafè de Novedades. Era un edifici d'una sola planta que feia cantonada amb la plaça del Marquès de Camps. Es construí poc abans que desaparegués la muralla d'aquell sector. L'any 1902 aquell modest edifici es transformà en teatre. Era freqüentat per un públic de caràcter popular, mentre que el Teatre Municipal es considerava de més distinció. Però l'any 1904 l'edifici s'incendià. Aquell malaurat incendi es recordà molt temps com un esdeveniment important en la vida popular d'una Girona en què els dies transcorrien plàcidament sense grans sobresalts.

En desaparèixer la muralla quedà obert, sense cap protecció el pati i horta de l'Hospici. Per substituir la funció que fins aquell moment havia exercit la muralla es construí una paret cega que ocupava tot el lateral de llevant d'aquella via pública. Pels anys trenta del segle XX aquella paret va ser substituïda per una reixa, que alhora que protegia aquell espai, permetia la comunicació visual entre l'interior i l'exterior. Però, deu anys més tard, la reixa va tornar a ser substituïda per una nova paret. I passats altres deu anys es va enderrocar definitivament aquella tanca per convertir el pati i locals annexes en via pública i solars per edificar-hi blocs d'habitatges.

En la documentació de l'any 1910 figura l'Avinguda del Vint de juny com una via pública en la que no hi ha cap casa de veïns. L'any 1921 començaren les obres de construcció de la casa Gispert Sahüc, obres que quedaren enllestides dos anys més tard. És una de les obres més destacades de l'arquitecte Rafel Masó. Però l'entrada d'aquell immoble no és per l'avinguda, sinó pel carrer que ara porta el nom d'Àlvarez de Castro. L'any 1924 es construí l'edifici de l'altre extrem de l'avinguda, edifici que fa cantonada amb la plaça del Marquès de Camps, el mateix espai que havia ocupat el Café Novedades. Però tampoc tenia l'accés pel Vint de Juny, ja que el té per la plaça. De manera que quan l'avinguda ja tenia dos edificis, tots dos de certa importància, només hi tenien l'entrada els baixos, dels que serien magatzems o botigues. En el cens de població continuaria sense cap habitant. Hagué de passar molt temps fins que l'indret es considerés veritablement urbà. Explicava un senyor que pels anys quaranta del segle XX vivia en un pis de la casa Gispert Sahüch que quan a les nits tornava del Casino, per arribar a casa seva voltava per la plaça del Marquès de Camps, perquè li feia basarda passar per l'avinguda, que aleshores ja portava el nom de Jaume I.

L'any 1932 començà l'enderroc dels tres baluards que condicionaven la normal continuïtat de Jaume I. Això en facilitava la urbanització. Per aquella època en la que encara s'anomenava Avinguda del Vint de Juny s'hi celebraren concursos de bestiar. I anys més tard s'hi instal·là algun temps el mercat de polleria dels dissabtes.

El set de febrer de l'any 1936 la corporació municipal prengué l'acord de donar el nom de Gran Via de Jaume I a tot el vial des de l'Avinguda de Ramon Folch fins la plaça de Calvet i Rubalcava, quedant per tant suprimida per aquell sector la denominació de Vint de juny, nom que es traspassava al carrer que anava de la Gran Via Jaume I al terraplè de M.Z.A., al costat del Garatge Callicó. Carrer que avui conserva el nom, eperò sense Garatge ni terraplè.

Recordem quan en l'antiga avinguda hi havia uns magatzems de fruita, la clínica veterinària de la família Alcalde, la façana posterior dels establiments Cruz, Adroher, i la ferreteria Magaldi que tenien l'entrada principal a la plaça Marquès de Camps. Després de la guerra s'hi instal·là la Telefónica i s'hi anaren obrint modernes botigues. I finalment tot s'ha transformat.