Palol de Revardit és un municipi que pertany a la comarca del Pla de l'Estany; hi viuen uns 500 habitants, hi ha moltes masies com la de la família de Can Mià. Es una societat agrícola en decadència, i com escriu l'historiador olotí Enric Molí, en el seu llibret reportatge Can Mià, subtituat "Pagesia i Gastronomia", explica que molts antics masos no gaire rendibles s'han convertit en granÉ o restaurants. I els nous pagesos fan de cuiners, xefs, cambrers... És el cas del popular Pere Mià, ja que les terres de conreu, gràcies a la mecanització i els tractors, en poques hores poden plantar i recollir les collites dirigides i subvencionades pels fons de la Comunitat Europea de Brussel·les. I per despeses d'inversió de maquinària i manteniment, les petites masies i de no grans extensions, com les catalanes, no són rendibles.

I us preguntareu com vàrem conèixer en Pere Mià. Doncs a través d'un seu amic gironí, que s'acaba de tallar els cabells a la barberia del barber Samurai, dels Calderers. En Quim li fa una mena de relacions públiques del restaurant. En parlar, que si jo com a pintor coneixia l'afer que Pere Mià ha tingut amb la justícia gironina, que l'han multat amb uns tres milions de les antigues pessetes per no tenir assegurat el xicot de la seva germana que treballa i viu a la masia des de fa 30 anys i es paga els autònoms, ja que és considerat membre de la família no empleat. Li dic si he seguit per la premsa les originals protestes, sobretot les pintures fetes per una sèrie de pintors, titulades El Mur de les Lamentacions, exposades, amb altres obres seves i poemes satírics reivindicatius. Li vaig dir que m'hauria agradat col·laborar-hi i conèixer-lo personalment. Aquest, sense pensar-ho gaire, telefonà en Mià que m'invità a visitar-lo i dinar al Mas Restaurant el diumenge següent. I a les dotze de l'assolellat matí de la Puríssima, ens trobem entre els petits turons, boscos, masies de Palol de Revardit. En presenta el barbut i en el fons melancòlic amb cara de sant Pere Mià, pagès, expaleta, venedor, cuiner, poeta, pintor, col·leccionista, contestatari contra les injustícies.

Entre les diferents cases, instal·lacions a dalt i a baix dels turons, presideix la masia restaurant, envoltada per una gran corona d'acer, que necessitaren un autogir per muntar-la. Ell fa broma que malgrat ser republicà, la corona és per dir que són reis de la cuina, millor dit reines, perquè les cuineres són sa mare i la germana.

L'anem escoltant, seguint, i no para d'ensenyar-nos coses, col·leccions. I el petit parc, zoo dels animals que seran sacrificats en honor a la cuina popular catalana, són tots els del país, vaques, cavalls, gallines, conills, aus de caça, etcÉ tots en diferents gàbies i sectors a l'aire lliure, que són la delícia per veure per grans i petits. La sala més bonica, és l'anomenada de la Llum, que hi ha la reconstrucció satiricoestètica crítica de les seves campanyes de protesta davant la magistratura gironina. L'espavilat expagès Pere Mià és una mena de nou Dalí, show contestatari, rebel amb afany de protagonisme. I a l'hora promociona el seu restaurant.

Al cap d'uns dies, em va venir a visitar al nostre estudi gironí. I tranquil·lament li vàrem demanar que ens expliqués el seu "currículum" d'accions de protesta, que són motivades per no pagar una multa a la magistratura de treball, el portarà al Jutjat a pagar, cosa que en Mià considerà una injustícia haver de pagar 21.000 euros.

El procediment comença el març del 2005: el xicot de la germana viu i treballa a la casa restaurant, però una inspecció de Treball va dir que tenien un treballador, malgrat que aquest estava declarant i pagava com a autònom.

1a protesta.- Clavar-se en creu davant dels Jutjats.

2a protesta.- Pintada del Mural de les Lamentacions.

3a protesta.- Viacrucis, des de carrer la Creu a la Tresoreria, Generalitat i Jutjats.

4a protesta.- Passejar dalt un camió el quadre de Les Lamentacions per les Fires.

5a protesta.- Marxa Girona-Barcelona en un Rolls Royce davant de la Generaliltat amb Manifest contra els polítics i jutges. Trenta hores davant els jutjats.

6a protesta.- Exposar el Mural de les Lamentacions.

7a protesta.- Manifestació "Qui em vol cardar el pa" a la Creu, a peu i carretó amb el pa de set quilos.

8a protesta.- Instal·lació de la caseta de fusta, poemes, cartells, etc. (cap a dos mesos) fins a l'Ajuntament de Girona. Li van retirar. Mià els ha denunciat.

9a protesta.- Dia 29 de març, sortirà dels jutjats de Girona amb tot terreny, rere caixa i clavat a la creu. Passar per tots els ajuntaments, parar entrar i segellar el pas fins a Barcelona. Primera parada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segona parada a la plaça de Sant Jaume, més de mitja hora parat.

Aquesta darrera protesta serà variada, perquè en Mià, per segona vegada, ha rebut des de la Magistratura de Barcelona la nova anul·lació de la sentència del jutjat número1 de Girona; per indefensió de presentar proves. Per aquest motiu s'haurà de fer un tercer judici. En Mià davant d'aquests insòlits judicis realitzarà un nou happening de protesta, titulat Cinc Aniversaris, el cas que no té nom? Farà un gran pastís de xocolata en forma de cagarada, amb 5 espelmes negres, que són els 5 anys que a que va començar la inspecció, judicis, multa. I s'instal·larà davant de les oficines de la tesoreria de la Seguretat Social del Güell. I allà repartirà, per celebrar-ho, talls de xocolata.

Nota final: Totes les accions públiques d'en Mià han presentat le sol·licituds legals al municipi.