13 de març de 2010
13.03.2010

El pal de la llum de Colomers

13.03.2010 | 01:00
El pal de la llum de Colomers

Dilluns a les dues de la tarda el temporal doblegava el pal de la llum de Colomers, poblet de l'Empordà amb 180 veïns. Començava una setmana que ningú mai imaginà.
Per ser cases rurals, totes tenen llar on escalfar-se i cuinar, però el que en el primer dia resulta divertit acaba convertint-se en maledicció. Sí, al primer matí d'aïllament s'imposa el passeig per la neu, els ninots, les fotos, fins i tot hi ha qui esquia. A la primera nit, n'hi ha prou amb embotits, pa i tomàquet. Però a partir del segon dia la cosa canvia: cal cuinar a la llar amb llenya; omplir la nevera de recipients plens de neu; el congelador tancat i barrat;É si has tingut la sort de comptar amb el rebost ple i el telèfon mòbil ben carregat.
Mentre, escoltes a la ràdio (la premsa no arriba) que hi ha 700 especialistes treballant dia i nit i prop de tres-cents generadors mobilitzats. Però el pal de la llum de Colomers ningú el redreça. Quan han passat cinc dies i et disposes a portar els teus fills (que han perdut una setmana de classe) a casa de familiars, perquè passin el cap de setmana en condicions, al·leluia!: es produeix el miracle. Arriben unitats mòbils de TVE i TV3 per retransmetre en directe l'escàndol: tres hores després, el pal de la llum de Colomers ja és al seu lloc: tornem a ser normals! Però encara milers de persones estan en tal situació.
Aquestes nits, pensàvem:
Ha passat el que tots prevèiem, que algun dia cauria la xarxa elèctrica gironina. En l'única cosa que ens hem equivocat és que estàvem convençuts que succeiria durant un estiu molt calorós i farcit de turistes. Era una mort anunciada. La línia de molt alta tensió, que duu un retard de més de deu anys, per culpa dels seus absurds oponents, hauria evitat el desastre.
Quan 400.000 persones, aproximadament, estan com estàvem i amb totes les escoles tancades, té sentit que es mani retirar un exèrcit, que els prestava la seva ajuda? Per què rebutjar els generadors de llum, les màquines llevaneus i les brigades de soldats especialitzats? Qui ens hem educat, entre d'altres, en el valor de la solidaritat, no entenem que en un cas de tanta emergència es rebutgi l'ajuda desinteressada del nostre exèrcit. És més, si volem que la construcció europea sigui més creïble, poc hauria costat demanar ajuda civil i militar també a França. I no vull pensar que tal cosa hagi succeït per considerar qui ens governen que es tractava de l'Exèrcit espanyol. En aquest cas, hi hauria d'haver dimissions: no és de rebut que mentre nosaltres suportàvem l'insuportable amb el major dels civismes mai vistos, alguns polítics es deixessin dur per la xenofòbia a allò espanyol. Bastant ens costa digerir que debatin sobre toros, consultes populars, vegueries i altres collonades mentre el país cau en picat.
Tampoc se'n lliuren els nostres alcaldes. Han estat exigents amb les companyies elèctriques, però els ha faltat audàcia. Quan dimarts aquestes ens deien que, a tot estirar, aquest dia només quedaria sense subministrament el trenta per cent dels afectats, era lògic pensar que el full de ruta començaria a la ciutat gran i acabaria als poblets, i així reduir conflictes, a més de tornar a cobrar el subministrament a la major part dels afectats. Els nostres alcaldes haurien d'haver contractat generadors pel seu compte i passar després la factura a les elèctriques: ens haurien tingut a tots els afectats fent-los costat.
Sí, hem assistit a una gran aixecada de camisa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit