Treballar cansa i fa gastar molt temps però només al treballador. A l'ocupador, tot treball li sembla poc i fàcil. Aquesta devaluació de l'esforç aliè facilita exigir molt i pagar poc i, tot això, enunciat com a austeritat, es converteix en virtut. Es pensa virtuós el miserable i tots descontents. Quan només una part tenia mobles l'altra part podia amenaçar amb foc però, des de Ikea, es recomana més la psicologia que et posi en el teu lloc que la revolució que posi en un altre lloc les coses. Tot el que ens permet alimentar-nos ens roba temps, llevat de transferències com una herència milionària o una bonoloto. El delicte redimeix, a vegades, del treball però porta el seu temps. Luis Roldán era controlador rellotger (el temps) i es creu que guarda 10 milions d'euros dels seus anys de policia i lladre. Si els hagués deixat anar fa cinc anys, hauria sortit lliure un lustre abans però els va guardar malgrat que a la presó et podreixes i que Roldán no sap estar sol i per això es casa, per tercera vegada, amb una russa que va conèixer per Internet i el seu sentit de la diversió era una orgia de pel·lícula d'Ozores, pits, riure i calçotets. Cal valorar l'esforç d'aquest lustre de Roldán encara que s'hagi pagat cada any a 2 milions d'euros, que no els guanyes treballant.

El que tindrà un mèrit increïble és això de Correa i El Bigotes que, si s'anul·la, serà el crim sense càstig. Sense càstig del PP als seus càrrecs implicats i dels votants, als seus càrrecs aprofitats. Sense càstig penal per als munyidors i, per tant, tampoc moral per a la suposada trama de corrupció, el blanqueig de capitals, el frau fiscal, el suborn, el tràfic d'influències....

Potser es castigui el jutge que ho va investigar i se saldi amb la dimissió d'un ministre de Justícia que va caçar amb aquest jutge i la del comissari d'una exposició que va exhibir fotos dels presumptes implicats en una mostra de periodisme...