La ciutadania necessita i exigeix que totes aquelles persones que lliurement es dediquen a la vida pública, en tots els àmbits, i en especial en el camp de la política, tinguin comportaments exemplars, mantinguin coherència entre el que diuen i el que fan, entre el que pensen i el que manifesten, entre les idees que propugnen i la vida que porten. Un simple carnet no pot substituir les imprescindibles idees, ni les idees poden suplantar el bon actuar, el bon fer, essència d'una societat sana i responsable. La incoherència, la hipocresia, el cinisme, la lleugeresa o la irresponsabilitat no s'han de permetre ni consentir en cap moment, ni a cap persona, però encara menys a les persones que figuren públicament com a representants de la ciutadania en les diverses institucions polítiques de la nostra societat.
No és d'estranyar el desencís, el desànim i el passotisme que molta part de la ciutadania manifesta, privadament i públicament, respecte a la política en general, i també respecte als polítics, en particular, arran de comportaments irresponsables d'alguns corruptes i corruptors. Cal un revulsiu ètic que ha de començar perquè des de les organitzacions i partits polítics s'impulsi una pràctica real i efectiva de la democràcia, amb transparència i valentia, amb compromís de servir la ciutadania i de millorar en tots els aspectes, morals, socials i econòmics, la nostra societat. No es pot continuar com si no passés res. I caldrà fer patent entre els que es volen dedicar a la política que és una activitat provisional, temporal, i que exigeix sacrifici i generositat. Caldria foragitar dels àmbits de la política a tota aquella persona que busca promoció econòmica i social, que cerca viure de la política permanentment, que és un clar exponent de la incoherència personal i ideològica.
Si la política vol reconquerir la confiança i el respecte de la ciutadania, si els partits i els polítics desitgen una democràcia de qualitat, àmplia i participativa, no hi ha més camí que donar exemple, mantenint la coherència entre el que es diu i el que es practica, entre el que es promet i el que es realitza, tot respectant els contraris i reconeixent la bondat i les propostes alienes amb generositat i senzillesa. La societat necessita de l'aportació de tothom i de la responsabilitat de tots per avançar i millorar, fent efectius els nostres drets i practicant els nostres deures. I els primers a tirar del carro i donar exemple han de ser els que tenen l'honor de representar els seus conciutadans en els diferents àmbits polítics de la nostra societat, al marge de parafernàlies i sorolls mediàtics, amb una vida coherent i honesta, i amb un compromís presidit per la generositat que comporta servir la societat que paga i manté les seves institucions.
