15 de abril de 2010
15.04.2010
EDITORIAL

difícil solució per al deute delS ajuntaments

15.04.2010 | 03:51

Els 221 ajuntaments gironins deuen 582 milions d'euros a bancs i caixes, segons les dades corresponents al 2009 que ha donat a conèixer el Ministeri d'Economia. Això equival a un deute de 778 euros per habitant, un 28% per sobre de la mitjana catalana (605 euros).

La sobtada arribada de la crisi després d'uns anys d'alegria en la despesa ha deixat totes les administracions públiques en una delicada situació que, alhora, llasta les possibilitats de creixement de tots els sectors productius. Aquest deute, que és coneix com a viu, és el que tenen amb les entitats de crèdit; no inclou el deute comercial de les entitats locals. Sis ajuntaments gironins estan entre els quinze més endeutats de tot Catalunya. Els principals són Castell-Platja d'Aro (2.967 euros per habitant), Sant Joan les Fonts (2.109), Tossa (1.935), Setcases (1.780), Planoles (1.774) i el Port de la Selva (1.703). Molts d'aquests municipis compten amb un elevat nombre de segones residències. I els seus alcaldes consideren que un dels principals motius de l'endeutament i del fet que la mitjana per habitant sigui més elevada és que el municipi ha de donar serveis per a una població superior a l'empadronada. Segur que és una de les causes, com també ho és que els ajuntaments han crescut aquests últims anys a recés d'uns ingressos del sector immobiliari que ara pràcticament han desaparegut o que, aprofitant aquesta bonança, s'han ampliat serveis i ha crescut la plantilla de personal, com ja vam analitzar fa uns mesos. Paral·lelament, cal incidir en el mai resolt tema del finançament local o el problema dels municipis de la costa i tots els que tenen un elevat volum turístic que reben les transferències de l'Estat segons lel cens d'habitants quan han de prestar serveis per a una població més nombrosa en el període estiuenc. La solució a curt termini és complicada. Els ajuntaments han d'afrontar un elevat deute amb una reducció dels ingressos i sense gaire marge per aprimar la despesa. És l'oportunitat per cercar solucions imaginatives i estructurals que evitin en el futur la repetició dels mateixos errors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook