Diumenge passat 25 d'abril de 2010, a les sis de la tarda, hi havia festa gran a la basílica de Montserrat. Després de molts anys d'esforços i d'un treball acurat i meticulós, conduït i coordinat per Albert-Gregori Blancafort, es feia la solemne inauguració del nou orgue de Montserrat.

Presidien l'acte el secretari d'estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, amb el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís M. Sistach, i la majoria dels bisbes de la Conferència episcopal tarraconense.

És sabut que hi ha una bona colla de monjos, també d'escolans, de les terres de Girona i que el mateix pare abat és de Santa Eugènia de Ter, a Girona. Només d'entrar a la basílica i abans de començar el gran concert inaugural ens vam trobar en els bancs un CD i un llibre. El CD porta per títol El nou orgue de Montserrat i conté gravacions de Bach, Viola, Casanoves, Haendel, Civil, Liszt, Segarra i Widor, interpretades a l'orgue per Miquel Gonzàlez. La presència d'Anselm Viola, de Torroella de Montgrí, a la tria subratlla el gran paper d'aquest compositor, organista i director a Montserrat i també a fora. Una especial rellevància entroncada amb Girona hem d'atorgar al Díptic montserratí, de Francesc Civil Castellví. Gironí d'adopció, va mantenir estretíssims lligams amb Montserrat i amb l'escolania, alhora que exercia el seu mestratge a Girona de diverses maneres i també amb l'orgue de la Catedral de Santa Maria mentre va poder. El seu llibre El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936 (1970 i 2a. edició 1994), seria una mostra més d'aquesta dedicació integral al fet musical gironí.

Precisament un altre gironí, professor de la Universitat de Girona, Oriol Ponsatí-Murlà, reivindica aquesta figura i en reclama el ple reconeixement en el text que acompanya el CD i que amb el títol "L'orgue de Montserrat. Un orgue monumental, un repertori imponent", és un repàs detallat de les característiques musicals de l'orgue i dels valors musicals organístics de les peces seleccionades per a aquesta gravació. Aquest és el mateix exercici que fa Ponsatí-Murlà en el text que publica al llibret, que també vam trobar al banc de la basílica: El nou orgue de Montserrat. Concert inaugural 25 d'abril de 2010. El professor gironí tracta aquí només de "La Toccata i fuga i la Passacaglia i fuga de Bach", i deixa anar les seves emocions més primerenques relatant les interpretacions que havia escoltat de la Passacaglia al pare abat Cassià M. Just i, molt especialment, la primera que li va sentir a finals d'abril de 1996.

Però a part d'aquestes dues peces de Bach i de la Improvisació sobre el Virolai, que va interpretar el pare Theo Flury a la segona part del concert, vam poder escoltar la basílica plena de música fins al darrer racó amb la interpretació del Te Deum, d'Anton Bruckner que van cantar l'escolania, l'Orfeó català, la Capella de música, l'Orquestra simfònica de les terres de Lleida i diversos solistes, entre els quals la contralt gironina Gemma Coma-Alabert, que, atrafegada com sempre, no va poder ni sortir a saludar al final de tot el concert perquè ja havia hagut de marxar cap a una altra actuació que tenia, no lluny de Montserrat.

Ja sé que potser és una mica agosarat buscar un accent gironí singular en un acte tan universal i d'una dimensió culta que no admet localismes de cap mena. Però m'ha semblat, justament, que ho podia fer per la importància del dia i de l'acte, per la transcendència del nou orgue que culmina una llarga llista d'orgues de Montserrat, historiada acuradament en el mateix llibret del concert per Francesc-Xavier Altés i Aguiló, que s'inicia en les primeres notícies del segle XV i que conclou després d'un procés continuat de destruccions i restauracions en el brillantíssim orgue inaugurat. Un orgue monumental, vehicle del vent domesticat i fet música, en la descripció vibrant, poètica i emotiva de Blancafort que, com a artista creador, l'oferí a la Moreneta i a tota la comunitat de monjos, i amb ells a tot Catalunya.

He de dir que encara vam tenir temps de saludar, abans d'entrar al concert, l'abadessa de Sant Daniel i, en acabar el concert a en Marc Sureda i Jubany, també gironí i brillant guanyador d'un premi de l'Institut d'Estudis Catalans amb un treball sobre els primers segles de la Catedral de Girona que esperem veure publicat aviat i potser fins i tot per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat que, amb tanta intel·ligència i saviesa dirigeix el pare Josep Massot.

En el retorn no puc mai deixar de mirar amb nostàlgia adolescent el jardí dels monjos i amb preocupació vigilant la paret dels Degotalls, que tants ensurts ens ha donat.