En una escola de la ciutat de Girona va esclatar fa uns anys el primer conflicte a causa d'un vel islàmic exhibit per una nena petita, però que segons el seus pares, havia estat ella la que havia decidit lliurement anar a classe amb els cabells tapats, malgrat que el reglament intern del col·legi, aprovat pel consell escolar, prohibia que els alumnes portessin al cap mocadors, gorres, barrets, etc.; l'escola finalment va cedir davant la pressió feta des de Serveis Territorials d'Educació no voler crear un problema entre la comunitat immigrant i l'autònoma en van crear un de pitjor: la potestat de les famílies per portar els fills als col·legis amb la indumentària que volguessin els nens, a més va desautoritzar el reglament dels centres escolars.
Ara de nou ha rebrotat el mateix problema a la Comunitat de Madrid, on un pare de religió musulmana ha explicat: "Les noies -en aquest cas la seva filla-, a partir de la primera menstruació han d'anar amb el hijab al cap". Tanmateix el consell escolar ha imposat la seva decisió ja que el reglament intern prohibeix anar amb el cap tapat i ha comunicat que si la noia no es comportava com la resta d'alumnes no la podien admetre, raó per la qual la família l'ha escolaritzada en un altre institut. Podia quedar-se a condició de treure's el vel, fet que significa que l'escolarització estava garantida. Ha fet bé el centre perquè educar és també ensenyar que hi ha regles d'obligat compliment.
Vaig manifestar en un article arran del primer cas la conveniència que la nena anés al col·legi sense el hijab, fonamentalment per diverses raons: 1.- No es pot violar el reglament escolar pel parer d'un pare; 2.- La immigració ha d'assumir els deures de la comunitat d'acollida, s'ha d'adaptar, igual que nosaltres ho fem quan visitem països d'altres cultures i religions. 3.- La voluntat d'una nena petita no té per què ser respectada pels adults, si així fos molts infants no anirien a l'escola preferirien jugar o quedar-se a casa mirant la televisió. 4.- Una nena amb vel o sense vel no ha de perdre el dret de l'escolarització, el que vol dir que aprendrà el mateix si es tapa o no el cap. La llibertat individual no ha de prevaldre a la llibertat col·lectiva o a les necessitats socials. La tesi que proclama que cal respectar l'autoderteminació individual s'estrella quan aquesta xoca amb els drets humans. Aquest criteri (el respecte a la voluntat personal) justificaria també l'ablació del clítoris o els casaments convinguts, ja que moltes musulmanes asseguren que van ser decisions personals, no imposades. 5.- El vel islàmic, el hijab, culpabilitza i inferioritza la dona; socialitza la nena en el rol de subjecte submís al servei de l'home. 6.- Si s'ha de permetre el mocador islàmic perquè alguns creuen que és un signe d'identitat cultural que normalitzin aquesta regla i l'apliquin també a totes les tribus urbanes, fins aquelles que se senten orgulloses de practicar l'estètica de la violència. 7.- Hi ha qui encara viu sota els efectes del maig del 68 on es va declarar "prohibit prohibir" -un oximoron: la frase conté una prohibició implícita: prohibeix no prohibir- i interpreta que reprimir una mala conducta als infants a fi d'acoblar-los a la comunitat pot produir-los greus traumes i mai més no faran res de bo.
Per al ciutadà occidental és més important l'escolarització que no els distintius culturals o religiosos que els fills porten al damunt, en canvi alguns musulmans primen el vel al cap per davant de la mateixa escolarització. Un dels arguments més repetits pels defensors del hijab consisteix en a comparar el catolicisme amb l'islamisme, com si els errors comesos en el passat servissin per fer bons els errors actuals, com si el fet que les dones abans entressin a l'església amb una mantellina o anessin pel carrer amb un mocador al cap ja justifiqués el vel islàmic o el burca. Per causa de la indumentària de la dona musulmana s'han qüestionat els hàbits religiosos de les monges. La vestimenta de la monja forma part d'una tradició cultural i religiosa occidental i si no fos pel conflicte inherent generat per la presència de la immigració musulmana ningú plantejaria la necessitat que les religioses es despullessin de la seva roba habitual. A més ningú qüestiona que les ordres de religió budista, ortodoxa, jueva, deixin els seus hàbits a fi d'amotllar-se a la voluntat del foraster o d'un col·lectiu estranger. Nosaltres, els occidentals, no hem creat el conflicte del vel islàmic, l'han creat ells i són ells els que s'han d'adequar, tal com ells ho exigeixen quan visitem els països musulmans.
Cert que trobem escrits en el nou testament discriminadors que presenten la dona com un ser inferior a l'home. No obstant el catolicisme s'ha modernitzat, ha actualitzat la doctrina i l'ha adaptada al nou temps; no podem afirmar que la dona occidental en països de religió cristiana pateixi una discriminació del tot imputable a la religió. En els països islàmics la dona encara no ha entrat en un clar procés emancipador i aquests textos alcorànics pesen com una llosa en el cap i en el cor de les musulmanes: "Els homes són superiors a les dones; quan et casis, si no estàs casada, et trobaràs que el teu marit t'usarà segons vulgui". "Les vostres esposes són un camp per vosaltres. Aneu-hi segons us plagui. Vés amb compte dona de no fer enfadar el teu espòs perquè ell t'obligarà que l'obeexis, et pot ordenar que no surtis de l'habitació, fins i tot té tot el dret a pegar-te". L'islamisme menysprea la dona per raons incomprensibles pels occidentals, com també afirma que la poligàmia és del tot adient a la naturalesa masculina. Aquest és un dels aspectes més foscos de l'integrisme islamista.
