El nou complex administratiu de Santa Caterina, a punt d'inaugurar, és un bell edifici. Fou un encert confiar en els arquitectes Joan Maria Viader i Josep Fuses. Integrant perfectament la pedra de l'antic hospital, amb el vidre i l'acer de la part nova, la nova Generalitat és un regal que el Govern del país fa a la ciutat de Girona. Em consta que més d'un s'ha posat les mans al cap, però, quan ha vist un espai tan immens a "omplir" de funcionaris. És una reacció que entenc. Aquest gran edifici ha de ser, justament, però, una gran oportunitat per conjurar els excessos de la burocràcia.

No es tracta, doncs, d'omplir el complex, sinó de concentrar les oficines i oficinetes que la Generalitat té repartides per tot Girona. L'obra ha tingut un cost important. A mig termini és, però, un bon negoci. Un dels arguments que, com a delegat de la Generalitat, vaig fer servir per vèncer resistències a la seva construcció és que és una operació que gairebé s'autofinança: evita lloguers i permet que la Generalitat pugui vendre molts dels locals que té dispersos per la ciutat.

De funcionaris no n'hi ha pas d'haver més dels que hi havia. Ara, però, estaran concentrats. No caldrà ja que el ciutadà busqui on es troben uns o altres serveis. Allà els hi trobarà tots. Només el Departament de Cultura es mantindrà al Palau Soltera del carrer Ciutadans. En la utopia de la seva concepció, fins pensàvem que el nou Santa Caterina podia comportar una reducció de personal... És una utopia que ha de perseguir qui sigui delegat de la Generalitat a Girona. A més de l'estalvi en personal, la concentració ha de permetre que els diferents departaments puguin compatir serveis, evitant duplicitats. En la mateixa concepció de l'edifici ja ho vàrem preveure i les sales de reunions, posem pel cas, les poden fer servir ara Sanitat, ara Justícia o Governació. Un cap de manteniment únic pot també estalviar molts recursos.

Més enllà de tot això, es tracta d'una gran oportunitat per "reinventar" l'administració. Durant molts anys era freqüent que Girona tingués una posició de lideratge: en catalanitat, en qualitat de vida, en empenta econòmica, en iniciatives de tot tipus. Molt sovint érem a l'avantguarda. Totes les estadístiques demostraven el nostre major creixement, la nostra major riquesa. Això fa temps que no passa. El nou Santa Caterina és una gran oportunitat per tornar-nos a posar al davant. Ni Lleida, ni Tarragona, ni les terres del Ebre, ni les del Pirineus, tampoc Barcelona, disposen d'un complex d'aquesta mena i molt difícilment en disposaran en la propera dècada. Aprofitem-ho: fem de l'administració de Girona la líder a Catalunya, posem-hi la millor gent, fem-ne un exemple a tot Europa, una referència digna d'estudi.

El més gran dels escepticismes plana sobre la possibilitat de fer eficients les administracions. Hi ha, però, receptes i exemples de millora. I també una imperiosa necessitat de fer aquesta reforma, de fer més competitiva la nostra administració en una economia competitiva. A Santa Caterina, sí que la Finestreta Única de la Generalitat té tot el sentit. Una sola finestreta i, al darrera, serveis i procediments simplificats, avaluació permanent, auditories regulars, més rendiment i millors resultats. El complex, que ha de comptar amb la millor gestió i amb els millors recursos tecnològics, ha de fer molt real la interdepartamentalitat en la recerca de solucions.

Diuen els informes que quan un ciutadà -client- truca a un servei telefònic està disposat a atendre fins a 30 segons i a passar per dues persones. En una cua, la gent està disposada a esperar cinc minuts i considera que un correu electrònic ha de tenir resposta en quatre hores. Les empreses no solen complir aquestes expectatives. Molt menys les administracions. A Santa Caterina això s'ha de procurar. Els procediments s'han de fer simples. L'atenció als ciutadans ha de ser ràpida i eficient, de manera que als ciutadans -a part d'altres impostos- no se'ls carregui també amb l'impost del temps. I, quan els objectiu d'eficiència no s'assoleixin, hi hauria d'haver una reparació i, sempre, una reclamació fàcil.

De moment, i no és un mal començament, l'execució de l'obra ja ha estat un bon exemple de col·laboració institucional. Ho deia Pia Bosch des d'aquestes planes i jo ho reitero, com un exemple d'allò que en dèiem una "manera gironina" de fer política. En Joaquim Nadal, a la seva manera, va ser sempre el meu aliat quan vàrem decidir impulsar el projecte. I després, quan hi va haver canvi de govern, res va tòrcer el que estava projectat; tal i com ha de ser -però que no sempre és- quan es tracta d'obres importants pel país.

Bosch feia un llistat de tots els que han contribuït a aquesta important obra. Jo, a aquest llistat, no hi he d'esmenar res. Hi he de subratllar, això sí, la tasca immensa que va fer el llavors secretari de la Delegació de la Generalitat, en Miquel Buxeda. Es diria que és un d'aquells homes de la Mancomunitat, perfectes funcionaris públics, que treballava amb Prat de la Riba. Meticulós, ordenadíssim, exhaustiu fins al detall, va ser capaç de precisar el projecte que imaginàvem. I, al llistat, també hi he d'afegir un nom: Artur Mas, llavors conseller en cap.

Quan vaig parlar del projecte amb el president Pujol, de seguida em va dir: "d'això n'has de parlar amb l'Artur!". Gastar diners en edificis de govern, i no en obra de govern, tenia importants resistències a molts nivells. També hi havia departaments que, amb el complex governamental, temien perdre autonomia. Jo creia que havíem d'anar de presa! Eren temps en els que a Girona els okupes ens donaven molts mals de cap i temia que, si l'Hospital marxava sense tenir el projecte a punt, podíem tenir un greu problema just al mig de la ciutat. Artur Mas em va ajudar a vèncer totes les resistències, va procurar que hi hagués les partides pressupostàries que calia i va seguir en tot moment com es desenvolupava el tema. En última instància, va ser qui va presentar la maqueta guanyadora d'en Viader i d'en Fuses.

Tot plegat satisfactori. Una feina ben feta. Ara cal que continuï, de manera que el ciutadà s'acosti complagut a aquest bell edifici.