15 de maig de 2010
15.05.2010

Projectes aparador en època de crisi

15.05.2010 | 02:00
Projectes aparador en època de crisi

El president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava, Enric Vilert, va anunciar fa pocs dies que s'havia encarregat el nou pla estratègic de turisme per les comarques gironines pel període 2011-2016. El nou pla, amb un pressupost de 95.000 euros, el finança la Generalitat de Catalunya en un 60% i ha de substituir el redactat el 1997. Amb un pressupost així, s'espera que l'estudi sigui brillant.
La Direcció General de Turisme del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa va elaborar el Pla Estratègic de Catalunya del 2005-2010. El Pla d'Acció d'aquest treball preveu la creació dels CAT's, una xarxa de centres d'acollida als turistes que han de potenciar el coneixement i la interpretació del turisme en zones amb interès cultural o natural. Alguns d'aquests equipaments ja s'estan duent a terme, en algun cas, com el de Berga, adaptant el museu de la Patum i en d'altres, com el de Teià, Ripoll, o Vilajuïga són seus de nova planta, una petita estructura modular que ha de servir per informar sobre l'oferta turística de la comarca, donar a conèixer els productes propis del territori i l'artesania de Catalunya, l'oferta gastronòmica comarcal i catalana i un espai temàtic dedicat a promoure el coneixement històric i cultural de Catalunya i algun tret diferencial, personatge o fet rellevant de cada zona.
En el cas de Teià, el CAT pilot impulsat per la mateixa Direcció General de Turisme, s'ha construït en el complex arqueològic de Vallmora, on es va localitzar un celler vinícola i el CAT explica la romanització de Catalunya i la tradició vitivinícola del país.
No tots els CAT que es preveuen segueixen aquest model de petites dimensions. El de Sarrià de Ter, impulsat pel Consell Comarcal del Gironès amb el nom de Centre d'Acollida al Visitant, disposarà de 863 m2 exclusius i de més de 150m2 d'ús compartit amb el Centre Cultural de Sarrià de Ter. Comparat amb el de Ripoll, serà el Palau del Visitant. Inclourà l'àrea de benvinguda i informació, una botiga d'artesania i productes del Gironès, un restaurant on es podran fer tastets dels restaurants del Gironès, una sala per tallers i una sala d'exposicions de 270 m2 amb un espai dedicat a la fabricació del paper de Sarrià de Ter.
Aquest nou equipament comarcal ocuparà un edifici ideat per usos culturals per Sarrià de Ter, on es preveia una sala polivalent per exposicions i tallers que completava la veïna Biblioteca, un magatzem pel fons de dipòsit de la mateixa Biblioteca, l'arxiu municipal i una sala museu dedicada a l'obra de l'Emília Xargay. Amb el Centre d'Acollida del Visitant, la Biblioteca no disposarà del seu espai de mediateca, tal com es dissenyen aquests equipaments. En el seu lloc, una botiga, o un aparador del Gironès, com l'estan promocionant.
El pressupost estimat pel nou equipament és de 3,2 milions d'euros. L'edifici que l'Ajuntament de Sarrià de Ter posa a disposició amb una cessió a 20 anys està edificat en estructura, avaluat en 1,7 M?. Per acabar l'edifici es precisen almenys 900.000 euros (segons el projecte bàsic), dels quals 450.000? els aporta el FEDER i la resta, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Gironès. A més, falta el pressupost del mobiliari (200.000?) i el de museïtzació de l'espai temàtic, que ja es preveu en 400.000 euros. Tot plegat quatre rals que han de sortir d'administracions públiques amb prioritats socials molt més punyents.
Els impulsors del projecte han considerat que el públic objectiu és el turisme familiar, l'escolar i la gent gran. Per tant, no s'adreça al turista estranger sinó al de l'interior, tampoc al viatger, sinó als grups que organitzen sortides culturals. Ja no es tracta tant de mostrar el territori a la gent de fora, sinó als de casa. Ja no es tracta d'informar el turista, sinó de buscar gent que ompli l'espai per tal que als negocis els surtin els comptes. La botiga i el restaurant no s'han de considerar un servei, és a dir, no s'han de pagar els sous dels responsables amb diner públic, per tant han de tenir rendibilitat econòmica. Amb les seves previsions, amb la despesa que poden fer els escolars i la gent gran creuen que ho seran de rendibles. Poca experiència en negocis d'aquest tipus demostren.
Aquesta és una mostra de com s'acaba pervertint una bona idea. La xarxa de centres d'acollida turística, que en principi han de situar-se en llocs d'interès turístic, o al costat d'un element patrimonial d'interès, amb una mida modesta d'uns dos-cents metres quadrats, en el cas de Sarrià de Ter es converteix en un palau i, més que un Centre d'Acollida, serà una Àrea de Serveis del Visitant. Es pretén dedicar més diner a la difusió que a la creació i a la conservació del patrimoni, es malmet un espai que tenia previstos usos culturals pel benefici dels sarrianencs i es compromet un diner públic en una època de recessió que fa enrojolar.
Potser l'exemple de Grècia, país obligat a reduir el dèficit públic en els propers anys, no ha fet aixecar les celles als administradors públics gironins, però estaria bé deixar aquests megaprojectes per la propera dècada i destinar el diner públic a allò que és bàsic: la formació, la sanitat, la dependència, promoure l'activitat econòmica i que la inversió pública tingui efecte multiplicador i generi riquesa. Els projectes d'aparador, com el de Sarrià de Ter, no tenen cabuda en una època de crisi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit