Hi ha funcionaris que cobren 8.000 euros al mes i hi ha funcionaris que en cobren 1.200. Hi ha funcionaris bombers. Funcionaris metges, infermeres, guàrdies forestals, rectors d'universitat, enginyers agrícoles, biòlegs, mestres, administratius, auxiliars, uixers, forenses, jutges, arqueòlegs, secretaris, enginyers forestals, professors, farmacèuticsÉ N'hi ha que són brillants i altres que són ximples. N'hi ha que són mantes i altres, pencaires. N'hi d'honestos i n'hi ha de tramposos. El funcionaris d'un país no deixen de ser el reflex del país per al qual treballen. És sorprenent veure treballar un diligent i -en molts casos orgullós de ser-ho- funcionari de la Selva negra alemanya, en contraposició amb un grup de funcionaris de Jaipur, on mentre un talla la gespa d'un maldestre jardí públic amb unes tisores gegants rovellades, n'hi ha 10 que s'ho miren fent pipades.

Els funcionaris catalans han de patir les conseqüències de la greu crisi amb retallades de sou? La meva modesta opinió és que sí. No és lògic que les empreses tanquin o es buidin de personal, que hi hagi un índex d'aturats aterrador, que el Govern recapti molt menys i que, en canvi, es continuï pagant uns diners que no es tenen. És just? No! Res d'aquesta crisi dels especuladors, banquers i polítics fluixos, és just. Com tampoc ho és que les empreses públiques i corporacions de la Generalitat continuïn essent un pou de despesa immoral.

En canvi no crec que sigui just obrir ara el debat pervers sobre el funcionari i les seves capacitats, ni de convertir-lo en estigma de res. Hem tingut molt temps per fer-ho. La funció pública a Catalunya és conceptualment un autèntic desastre. És cert! Però això no vol dir que els funcionaris siguin individualment un desastre. És el sistema que grinyola. I el més greu és que es va crear els anys 80 del segle passat. Es va tenir l'oportunitat de crear-lo sense els vicis ministerials, però es va crear i desenvolupar reproduint la caspa. Una funció pública que no audita la feina de ningú i amb uns caps que no tenen autoritat -i a vegades tampoc perícia- per manar. Un sistema que no premia les capacitats ni les passions, sinó les titulacions i afiliacions. Uns funcionaris que es veuen obligats a aplicar centenars de lleis, normes, resolucions... molts cops contradictòries entre elles. No és el funcionari el titular de la culpa. És un país que ha patit una sobredosi de política i una absència absoluta de gestió. El país de les coses de la política i no de la política de les coses.

Seria injust obrir ara el tir al funcionariÉ i sobretrot contra el dels mil euros.