22 de maig de 2010
22.05.2010

LA BENA ALS ULLS

22.05.2010 | 02:00
LA BENA ALS ULLS

El dimarts 4 de maig d'enguany, vaig llegir l'article del senyor Carlos Arbó publicat en aquest rotatiu. Vaig quedar astorat. Difícilment es poden dir tantes veritats a mitges. Difícilment es poden fer tantes interpretacions demagògiques. Difícilment es pot tenir una bena als ulls més opaca que la del senyor Carlos Arbó.
Estem, suposadament, en un país demòcrata. I, per tant, totes les opinions són respectables. Podem estar a favor o en contra de les consultes sobiranistes. Cap problema. Podem defensar la independència de Catalunya o podem defensar la unitat d'Espanya. Tot és respectable, sempre que es faci dins les regles del joc democràtic. Però el que no es pot fer per defensar una idea o una determinada concepció és tergiversar els fets i enganyar.
El senyor Carlos Arbó ha oblidat o menystingut alguns d'aquests principis bàsics. Diu en el seu escrit: "El sentit del ridícul dels capdavanters de les consultes no té parió. Ni amb cercaviles, festes populars, botifarrades i espectacles de tota mena s'ha aconseguit que la gent s'acostés a les urnes". Home, si una colla de voluntaris sense cap suport institucional ni mediàtic i sense mitjans econòmics són capaços de moure mig milió de persones, la ridiculesa la fa qui no valora un fet semblant. Cal recordar que la consulta sobre la Diagonal de Barcelona, que ha costat tres milions cent mil euros, només va moure un 12,2% de la població. I aquesta participació ha estat vinculant.
Continua dient el senyor Carlos Arbó: "es podia votar un dia sí i l'altre també, passejant i des de casa, amb el vot secret anticipat, un invent que recorda els referèndums del franquisme més ranci". Com pot una persona que pretén analitzar uns fets dir una mentida com aquesta? Cal recordar al senyor Arbó que tots els observadors internacionals han lloat la transparència absoluta de les consultes. Compleixen, han manifestat, totes les garanties d'una consulta oficial.
Més endavant, continua escrivint el senyor Carlos Arbó: "En alguns pobles petits s'ha recordat al veí o al company de feina la cita a les urnes amb actitud amenaçadora". Si s'ha produït en algun cas el fet que descriu el senyor Arbó, cosa que dubto, mai no es pot utilitzar un fet particular com a general. Aquesta és la base de qualsevol sil·logisme. Per tant, és enganyar la ciutadania fer una fal·làcia com aquesta.
I acaba dient el senyor Arbó: "Els organitzadors, encoratjats per lletraferits il·luminats, persistiran en la llarga marxa amb el més pur estil maoista pels pobles del país". Senyor Carlos Arbó, des de les pàgines del Diari de Girona no es pot menystenir ni, d'alguna manera, insultar milers de voluntaris que han treballat per unes consultes plenament democràtiques, encara que no vinculants. No es pot menystenir a més de mig milió de ciutadans que en les tres tongades de consultes han anat a votar. Per tant, és delirant i un insult a la intel·ligència comparar les democràtiques consultes sobiranistes amb els referèndums del franquisme o les marxes maoistes de la Xina, sota règims de dictadors.
Senyor Arbó, encara sou a temps de treure-us la bena dels ulls. Si ho feu, veureu el vostre error.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit