Les obreres de Santa Cristina són noies de Lloret escollides per "col·laborar amb la seva prestació personal al digne manteniment del santuari... i en totes les activitats per a les quals siguin requerides per l'Obreria". És el que assenyala el Reglament. Però, que ningú agafi la frase al peu de la lletra i ho consideri una prova de servitud. Tant la prestació personal com els requeriments són obligacions per convertir-les en unes obreres feineres de categoria i adients representants d'una institució d'origen ancestral. Les joves, d'entre 16 i 22 anys, són elegides per votació secreta de la Junta formada per quatre Obrers efectius (els sortints que acaben mandat proposen els entrants), i dos honoraris (l'alcalde i el rector de la parròquia).

Quins són els criteris per triar les obreres? Doncs, a títol enunciatiu, són la vinculació de la sol·licitant amb l'Obreria, la seva presència en els actes organitzats i, especialment, el redactat de la carta en la que es demana l'admissió. No es valora l'originalitat de la missiva pel que fa "a mitjans gràfics o d'estil" sinó el fet d'estar signada i, preferentment, escrita a mà. De totes maneres, no se sap si es fa un estudi grafològic per trobar algun signe que permeti albirar la idoneïtat de les joves aspirants. Tampoc si es fan proves d'ADN per esbrinar si pertanyen, com a mínim, a la tercera generació de nascuts a Lloret.

Els treballs que hauran d'assumir són múltiples: condicionar la plaça del santuari per cuinar l'estofat de carn, repartir cartells les dates prèvies als concerts d'estiu, netejar l'ermita, passejar pels carrers del poble abans de la processó marítima, assistir a l'assemblea de l'Obreria amb veu i sense vot, assajar pel ball, sopar amb les exobreres... I seguir les recomanacions de l'omnipresent "Mare Abadessa", una mena de sergenta que mana i ordena.

La vida de l'obrera comença el segon diumenge de Quaresma amb la presentació oficial que té lloc en la festa religiosa dels Perdons. Ara bé, serà amb el Ball de Plaça o Dansa de les Almorratxes el dia 24 de juliol, festivitat de Santa Cristina, quan el protagonisme arribarà al punt més àlgid. Les obreres no ballen amb els Obrers, homes ja granats que podrien ser els seus pares, sinó amb joves substituts triats per elles. Els espectaculars vestits que estrenen per a l'ocasió tampoc es corresponen amb la condició d'obreres sinó més aviat amb l'ostentació de la presentació en societat de les pubilles de famílies benestants.

Tot plegat és en honor de la santa, patrona de Lloret, oÉ simplement per figurar.