Un dels trets principals de la geografia humana és el reconeixement de les influències entre la població i el seu entorn. Els gironins hem nascut o vivim en un ambient històric i arqueològic irrepetible que fàcilment marca la nostra manera de ser i de veure les coses. Acabes fent-ho teu. Més enllà de totes les creacions de l'arquitectura i dels solemnes monuments hi ha l'ànima d'aquest afecte, la voluntat de fer-ne l'ús reverent adequat, i enorgullir-nos d'un patrimoni singular, sempre amb els respectes més profunds. Perquè es tracta de la Girona profunda.
L'arquitecte Ramon Ripoll i Masferrer, doctorat per la Universitat Politècnica de Catalunya i professor de la Universitat de Girona, té una sensibilitat especial per aquestes relacions i influències entre persones reals,societat i arquitectura. Ramon Ripoll exposa els seus pensaments en una entrevista que li ha realitzat Joel Medir i Hereu a la publicació El Dimoni de Santa Eugènia de Ter ( www.eldimoni.com ). L'ocasió és que Ramon Ripoll és l'autor del projecte de reconstrucció del Pont del Dimoni sobre el riu Güell, una obra de l'any 1357 i que va ser retirada del seu emplaçament original per raons de creixement urbanístic d'aquell barri; les pedres del pont, numerades i guardades mandrosament, fa quaranta anys que esperen la seva recol·locació a un lloc adient. Mentrestant, l'Associació de Veïns de Santa Eugènia ha sol·licitat i reivindicat amb insistència la reconstrucció. Últimament, la citada associació ha comptat amb la col·laboració generosa i entusiasta de l'arquitecte que s'estima aquesta obra, per ser ell gironí, per tenir clara la idea de la pèrdua de monumentalització d'una peça del segle XIV, i per ser una identitat fonamental de Santa Eugènia i que cal evitar el desarrelament.
Conseqüència d'aquestes consideracions, Ramon Ripoll ha elaborat un projecte amarat d'estimació professional i de gironisme autèntic. A l'entrevista deixa ben assentats uns criteris. El pensament fonamental que cal destacar és que "un pont només es justifica per l'existència d'un camí". Heus aquí la necessitat i la conveniència de que el futur pont sigui edificat en el punt que hauria d'enllaçar el carrer Riera Maçana i el carrer Marededéu dels Àngels. És el seu punt i la seva justificació. Qualsevol altra solució seria només una excusa per a "complir" i resoldre un expedient que ja fa massa temps que dura.
L'autor Ramon Ripoll admet que el seu projecte pot continuar obert a la creació d'un equip de diversos especialistes, com podrien ser experts en història i en escultura, sempre comptant que es tracta d'obra antigua, signe d'identitat de Santa Eugènia (que no en posseeix cap més). Aquesta és una oportunitat excel·lent -continua dient l'entrevistat- perquè "cal una acció complementària entre els ciutadans i els tècnics experts, tenint clar cadascú el seu paper, ja que la massiva urbanització que s'ha produït en els últims cinquanta anys ha donat una resposta satisfactòria des d'un punt de vista arquitectònic i urbanístic, però no tant social. L'arquitectura ha perdut de vista que ha d'estar al servei dels ciutadans."
El camí del pont és llarg. Ara, amb el projecte de l'arquitecte a la mà, l'Associació de Veïns de Santa Eugènia -i una vintena d'entitats que li donen suport- va per un camí ral amb l'aval i el guiatge professional. Cal creure's el poeta quan avisa al caminant que no hi ha camí, que es fa camí tot caminant. És el que està fent aquesta societat civil, ruta cap a l'aconseguiment d'un desig popular, expressat amb exemplar civisme, modèlicament reivindicat.
