En aquest món, hi ha dos tipus de persones: els que segueixen la Fórmula 1 i els que no. No hi ha un terme mig; com a molt, hi ha qui la deixa posada al televisor perquè el rugir dels motors és la garantia d'una llarga i profunda migdiada. Però com gairebé tot en aquesta vida, i malgrat que per a qui això subscriu la Fórmula 1 té el mateix interès que una pel·lícula de l'Amenábar (és a dir, cap ni un), també té els seus al·licients. Per exemple, les trifulgues internes i, sobretot, la subtilesa amb què s'afronten les decisions a peu de pista. Aquest diumenge, sense anar més lluny, els de Ferrari van tenir la idea de "suggerir" a Massa que havia de deixar passar Alonso. I no se'ls va acudir res més que fer-ho dient-li per auricular que "Fer?nando és més ràpid, confirma que has entès el missatge".
Home, si això fos una escena d'una pel·lícula de Jason Bourne, al pobre espia l'haurien matat a la primera entrega. I més tenint en compte que els protagonistes de la gravació sabien perfectament que el que feien era il·lícit -els ha caigut un sanció de 100.000 dòlars- i que podia ser reproduït pels mitjans de comunicació. Per fer-ho més divertit, imagineu-vos el de Ferrari vestit amb gavardina i ulleres de sol, picant l'ullet mentre parlava (per més que Massa no el pogués veure) i creient-se part de la investigació del Watergate o, millor encara, del desviament de fons del Palau de la Música.
El més collonut del cas és la cara posterior de Massa. La premsa l'atribuïa al fet d'haver-se deixat guanyar, però no seria estrany que la cara de pomes agres es degués més a la consciència de l'espantós ridícul que acabaven de fer. En fi, que la Fórmula 1 s'acaba d'inventar involuntàriament una nova manera d'atraure espectadors a les retransmissions televisives de les carreres. Però el nou al·licient s'ha de sistematitzar: si us plau, a partir d'ara, que deixin els micròfons oberts de totes les escuderies. Segur que si parem l'orella tindrem material per a unes quantes descollonades de sobretaula.
