10 de agost de 2010
10.08.2010

JORNADA | CIBERSEGURETAT: PIMES EN RISC


El jardí de les oques

«Imaginem una versió del joc de l'oca dissenyat per resseguir la vida i miracles dels governants d'un poble»

10.08.2010 | 02:00
El jardí de les oques

Imaginem una versió del joc de l'oca dissenyat per resseguir la vida i miracles dels governants d'un poble. En un tauler, reproducció del terme municipal, hi ha seixanta-tres caselles atapeïdes d'entrebancs que les autoritats locals han de superar en els quatre anys de legislatura per arribar al jardí de les oques. En aquest singular viacrucis, els daus marquen el camí i la desitjada meta es pot allunyar per culpa d'una relliscada.

Abans de començar la partida s'han d'aprendre les regles del joc. No és difícil perquè el polític s'assembla a una oca, au gregària que camina, neda i vola. L'ocultisme associa aquestes facultats amb tres elements de la natura: sòlid (terra), líquid (aigua) i gasós (aire). Per tant, els elegits actuarien amb contundència rocosa, s'esmunyirien com anguiles en un medi aquós i vendrien fum que s'esvairia per l'espai. El quart element, el foc, es dóna per descomptat perquè, qui més qui menys, tragina idees incendiàries.

Al llarg del recorregut, si es cau en una de les tretze oques, repartides alternativament cada cinc o cada quatre caselles, el jugador exclama "d'oca a oca i tiro perquè em toca". Una actitud similar a la dels alcaldes que en inauguracions, commemoració, celebracions, presentacions i exposicions van de discurs en discurs i repeteixen perquè toca. Quan el jugador cau en una de les dues caselles del pont avança o retrocedeix fins a l'altre pont i torna a tirar. Vaja, igual que en conèixer enquestes sobre intenció de vot: es posa cofoi si li són favorables i trist si li van maldades. A la casella de la fonda o el restaurant, el governant s'hi atura per fer un bon tiberi i pair-lo mentre espera tres torns per continuar.

Compte amb el pou! No se'n surt fins que un altre també s'hi precipita. Cap problema perquè és freqüent que qualsevol regidor fiqui la pota i s'estimbi.

Si es va a les caselles dels daus, doncs de dau a dau, cap endavant o cap enrere. És un anar i tornar com quan afirmen avui el que ahir havien negat i demà no executaran el que avui han promès. Si cauen en el laberint dels projectes faraònics, els tocarà retrocedir i enterrar somnis impossibles de realitzar.

Finalment, hi ha dues caselles temibles: la presó i la calavera. A la presó s'hi va quan els disbarats són tan gruixuts que, assabentats els jutges, condemnen els autors. I la calavera és la pèrdua de confiança del partit o dels votants, fet que condueix a la mort política escenificada amb el pas a l'oposició o bé l'exclusió de les llistes dels propers comicis.
Apa, que comenci el joc de l'oca!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit