23 de setembre de 2010
23.09.2010

Sóc al facebook!

23.09.2010 | 02:00
Sóc al facebook!

Ja tinc penjat un perfil al Facebook! No és cap primícia informativa... Sóc un dels 350 milions d'habitants d'aquest planeta que han entrat en aquesta xarxa social que tanta popularitat ha adquirit. Què m'ha permès? Doncs, certament, sentir una sensació d'estar més ben comunicat i millor connectat amb persones a les quals havia perdut la pista des de feia anys. Amb un sol moviment de la mà, puc trobar el perfil i les fotografies de persones que són a milers de quilòmetres de distància. I, a més, compartir sentiments. Si no fos pel Facebook, mai hauria sabut que als meus col·legues del Perú i de l'Equador també els ha impactat la mort de Labordeta. Si no fos per aquesta xarxa virtual, no ens hauríem extasiat junts llegint la lletra (i cantant-la en el nostre interior) del seu Cant a la Llibertat. La xarxa permet aquesta comunió de sentiments i de pensaments.
Les noves tecnologies, dia a dia, ens sorprenen. La comunicació, a través seu, pot adquirir unes dimensions insospitades. El fenomen no deixa de plantejar alguns interrogants sobre aquest esser humà que, potser, esdevindrà homo virtualis en un futur no gaire llunyà.
De tot plegat el que em preocupa és que totes aquestes xarxes de comunicació avancen a una velocitat difícil d'assumir. I el perill pot estar en la despersonalització de la comunicació. Veig que hi ha perfils al Facebook que tenen més de mil "amics". I em pregunto com es poden tenir tants amics alhora i sentir-s'hi comunicat d'una manera eficaç i solidària. I és que no aniríem bé si el futur de les comunicacions humanes passés exclusivament per aquestes xarxes. Hem de recordar que l'ésser humà es comunica a través de la paraula i el gest, i que aquest fet el diferencia de la resta dels animals. No es pot deixar de banda aquesta característica.
D'altra banda, les xarxes socials exigeixen un comportament ètic en aquestes relacions amb els altres. No es fa difícil mentir a través de la pantalla i del teclat. No hi ha signes externs per identificar un to de veu, com passa en el telèfon. La xarxa pot amagar i disfressar suplantacions d'identitat.
I, tanmateix, aquestes xarxes socials poden servir també per satisfer afanys de notorietat, penjant notícies i fotografies, i, al mateix temps, afavorir la xafarderia.
Per tot plegat, des d'una visió positiva cap a aquests nous elements de comunicació que s'han anat introduint a la llar, cal ser exigents en la responsabilitat. L'abús d'aquests mitjans pot dur a situacions addictives. L'ús prudent i responsable en fa una eina al servei de la comunicació humana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook