El català al nord

El món universitari s'està adonant de la importància de mantenir vincles estables amb la Catalunya Nord i, darrerament, conflueixen diferents programes europeus que avalen l'enfortiment d'aquestes relacions entre el món educatiu de Perpinyà i el gironí. Però, en els darrers temps, els intercanvis de coneixement ja no es feien en català, ni tan sols en francès, sinó que les universitats es trobaven més còmodes compartint informació en anglès, i ara s'han adonat que seria més lògic incentivar l'ús d'una llengua que havia de ser comuna, com és el cas del català, malgrat que a la Catalunya Nord aquest pateix la malaltia d'una reducció considerable en el seu ús quotidià.

Recordo aquella època daurada en la qual milers de gironins es desplaçaven setmanalment als pobles nord-catalans per comprar els productes que aquí sortien bastant més cars. Aquella allau de compradors va reactivar l'ús de la llengua al Rosselló, encara que fos per un interès més comercial que cultural. Avui, la tendència torna a ser a la baixa, i només militants de la llengua com Joan Daniel-Bezsonoff, mantenen viva la flama d'un català propi que no creix, però que segueix estant present, especialment als pobles més petits.

Per això, te una especial rellevància que les universitats s'hagin posat a treballar en la línia de la col·laboració transfronterera i de pas, en l'ús del català. I si a això afegim l'increment de la col·laboració entre el FC Barcelona i l'USAP, que ve a ser com el Barça d'aquí però, allà i en versió rugbi, hauríem d'estar esperançats de tornar a veure un català expansiu en un país que com diu Bezsonoff, és català i se sent català. Millor això que seguir impulsant l'anglès per relacionar-nos amb els catalans del nord.