Fins ara, havíem conegut casos en els que un alcalde o un cap de llista renunciava a la seva acta de regidor avançat el mandat per facilitar que el número dos de la llista es donés a conèixer davant els ciutadans per encapçalar la candidatura del seu partit en els següents comicis. Com a casos més coneguts en ciutats importants tenim els d'Anna Pagans substituint Joaquim Nadal a Girona o Jordi Hereu a Joan Clos a Barcelona. També va passar a Lloret de Mar quan Lucia Echegoyen va reemplaçar Joan Sala a l'alcaldia abans d'acabar el mandat i després va liderar la llista del PSC. Ara bé, que les 25 persones que integraven la llista, suplents inclosos, hagin renunciat a ser regidors i s'hagi hagut de recòrrer a una persona que ni tan sols es va presentar a les eleccions, no existeixen precedents. El procediment és legal, com queda clar en l'apartat segon de l'article 82 de la Llei de Règim Electoral: "En cas que (...) no quedessin possibles candidats o suplents per nomenar, les vacants seran cobertes per qualsevol ciutadà major d'edat que no estigui sotmés en causa d'inilegibilitat". El que passa és que, feta la llei feta la trampa. L'esperit d'aquest text és per no deixar un buit legal en casos excepcionals, sobre tot en municipis petits amb pocs edils a elegir i, per tant, amb candidatures reduïdes. L'esperit de la llei no és perquè un partit polític l'utilitzi per promoure abans d'ahora el seu candidat a les pròximes eleccions. A pesar que la doctrina del Constitucional digui que la propietat de les actes de regidor o diputat és personal, queda demostrada una vegada més la disciplina interna que imposen i exerceixen els partits polítics amb el sistema de llistes tancades. El de Jordi Orobitg serà el primer cas d'un regidor, almenys en un ajuntament important, que accedeix al càrrec sense haver passat per les urnes.
