Quants homes no pensaran el mateix, o alguna cosa semblant, que el bocamoll alcalde popular de Valladolid? Pecat de pensament! Però, sobretot, de paraula. El mandatari val·lisoletà se n'ha anat de la llengua en referir-se a la jove i atractiva ministra Pajín, un cognom que també té el seu què. "Cada vegada que li veig la cara -va dir entre d'altres coses l'alcalde Javier León de la Riva-, i aquests morrets penso en el mateix, que no diré aquí" (a la ràdio). Paraules més que suficients, sens dubte, per ser cremat en la foguera pública, com els heretges de les novel·les del també val·lisoletà Delibes.

Davant la gran polseguera i protesta nacional, com si fos una qüestió d'Estat, aixecada arreu, i orquestrada per la batuta de Pepe Blanco, que ha qualificat les expressions de "masclistes, intolerables i repugnants", el ministre socialista ha exigit al llengut alcalde popular una total rectificació, i al seu cap de partit, Mariano Rajoy, "una immediata i contundent actuació", que segur voldrà dir destitució, que li "talli el cap".

Les aigües baixen tèrboles per a aquest Lleó val·lisoletà, que de sobte s'ha convertit en el personatge estrella d'aquests dies, com si no hi hagués més problemes ni coses a fer. I en un gran dard contra el principal partit de l'oposició, que ja li ha recriminat ràpidament la seva relliscada i mal gust, cosa que aquell, com a reparació, ha reconegut com una "ficada de pota" i un "excés verbal", alhora que intentava excusar-se personalment amb Leire Pajín, que s'ha fet l'esmunyedissa; segurament perquè no li vol veure ni ensenyar la cara.

Ficar-se amb la figura d'una persona, home o dona, per mofar-se'n o desacreditar-la és inadmissible especialment en política. Per més que una ministra pugui haver recorregut a diversos "líftings" per posar-se al dia i més atractiva, com donen a pensar unes fotografies de la senyora Pajín, corresponents a diferents dates, reproduïdes a la premsa aquests dies. Això no es diu, senyor alcalde.

A vostè, a aquestes altures del segle XXI, no el poden portar a la foguera de la Inquisició pel que pensa, però el clam nacional sembla que exigeix la seva crema pública per les seves paraules, que potser volien ser gracioses, a l'estil d'Alfonso Guerra, amb allò de la "senyoreta Trini" i altres coses més gruixudes, però són inadmissibles.

Vostè pot pensar el que vulgui, sense que se li vegi, però si ho diu, allà vostè. Perquè des del que és políticament correcte (la hipocresia oficialitzada) se'l condemnarà immediatament a la més gran foguera. Per més que ho puguin pensar, o alguna cosa semblant, moltíssims més ciutadans, i ciutadanes, que vostè. Una altra hipocresia.

Tanta impune ostentació i exhibició sensual i sexual en totes les pantalles, pantalletes, pàgines de diaris i revistes dites del cor i en tots els aparadors possibles de la vida pública, tal vegada no és també sexisme? La hipocresia va per barris.