Jo ja m'imaginava que estava molt i molt desconnectat d'això que en diuen la vida real. La certesa d'aquest fet m'ha arribat -de forma devastadora i definitiva- gràcies a la campanya electoral de José Montilla. La bona gent del PSC m'ha demostrat que estic més fotut del que em pensava. Per molt que m'hi escarrasso, jo, no comprenc quina relació poden tenir Clark Kent i el nostre Honorable. Ni entenc per què treuen aquell eslògan del "Mas de lo mismo", que és com un gag d'en Chiquito en hores baixes. O el clip extraterrestre titulat La vida de Monti, on parodien un sketch de Monty PhythonÉ Què s'empescaran després d'això? En Montilla fent de John Belushi mentre engalta cheeseburgers als clients de Can Fabes? El faran sortir en públic amb una closca cònica, com Dan Aykroyd als Coneheads?

Hi insisteixo: aquesta campanya m'ha deixat superconfós. Què ens està venent el PSC? Que el seu candidat real és Sergi Mas? Perquè les últimes coses del món amb què jo associaria Montilla són el hi hi, ha ha!, els tebeos de superherois o els esquetxos de John Cleese i companyia.

Davant la debacle electoral anunciada, sembla que Jaume Collboni ens vulgui fer creure que la Catalunya de debò és la del programa Polònia. Que tal i com passava al film Qui va enganyar Roger Rabbit?, s'hagin diluït les fronteres entre el país real i la seva caricatura mediàtica. I que el 28-N ens trobarem amb Bugs Bunny, Mickey i la Bruixa Avorrida fent cua per dipositar el vot. A unes urnes que, en justa coherència, hauran de ser de la marca ACME.