Si entreu aquests dies a La Fontana d'Or sereu doblement afortunats, perquè rebreu una lliçó de fotografia i també una lliçó de vida. El centre exhibeix l'exposició Agustí Centelles. Les vides d'un fotògraf (1909 - 1985), una mostra a totes llums recomanable perquè desplega el nostre passat col·lectiu a cops d'espectaculars flaixos, a cops d'unes instantànies, ara ja convertides en inesborrables icones del segle XX, que només Centelles va saber copsar, gràcies al seu talent i a la seva precursora visió del fotoperiodisme. A la seva lliçó de fotoperiodisme hi hem de sumar la seva lliçó de vida. Centelles va ser un home compromès amb el seu país, amb els seus contemporanis, i també amb les generacions futures. Per evitar que els feixistes usessin les seves fotos per incriminar persones, se les va endur a l'exili i, arriscant la pròpia vida, les va saber conservar a la França ocupada pels llops del nazisme. No les va poder recuperar fins 36 anys després, quan Franco era mort i enterrat. Un no pot deixar de lamentar dolorosament que l'esforç titànic de Centelles hagi caigut en va i el seu llegat sigui confinat ara a la sòrdida presó salmantina que en vida va aconseguir esquivar.
