El passat 17 de setembre es va celebrar a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra un acte d'especial rellevància per a la nostra ciutat. Un gironí, Josep Capdeferro i Pla hi feia la defensa de la seva tesi de doctorat, Joan Pere Fontanella (1575-1649). Plets i negociacions jurídico-polítiques d'un municipi català a l'alta edat moderna. L'autor de la tesi i el seu director, el professor Tomàs de Montagut, em van fer el privilegi de proposar-me per presidir el tribunal que havia de jutjar el treball. Vaig tenir, així, l'oportunitat d'apreciar de primera mà l'alta valoració que el món acadèmic feia d'aquest treball i vaig tenir el plaer d'escoltar la doctora Eva Serra desgranant els arguments dels elogis més fonamentats que es van emetre en aquella sessió, sense desmerèixer les opinions dels altres membres del tribunal. No cal dir que el treball va merèixer la màxima qualificació a la qual vam afegir la proposta perquè pogués optar al premi extraordinari corresponent.
Uns anys abans, l'any 1997, l'editorial Eumo havia publicat un altre treball, també amb connexions gironines, del Dr. Joan Lluís Palos, Els juristes i la defensa de les Constitucions. Joan Pere Fontanella (1575-1649).
Ara, la biografia de Fontanella, que ja ens era, doncs, coneguda, agafa un perfil més ampli i adquireix, més enllà de les precisions i noves aportacions que esmenen aspectes del llibre de Palos i n'amplien altres, una altra dimensió d'un interès singular per a la ciutat de Girona. Perquè amb les cartes identificades a l'Arxiu Històric de la Ciutat i amb el coneixement dels temes que Fontanella va defensar i sobre els quals va assessorar la ciutat sabem millor com funcionava la vida de la ciutat, l'administració municipal, les finances de l'Ajuntament i les estratègies dels jurats per reforçar el paper de la capital i de la seva representació administrativa.
Fontanella, que havia nascut a Olot i s'havia format a Besalú, es va casar i es va traslladar a Barcelona, on va intentar i reeixir a assolir un paper de gran prestigi com a jurista expert i memorialista alhora que anava definint el seu paper al ritme dels temps. Sempre atent a les qüestions latents en els conflictes entre jurisdiccions i administracions, i en la qüestió central de les limitacions dels poders de la monarquia i la seva permanent mediatització per la vigència i aplicació de les Constitucions i un entramat jurídic creixentment complex en la mesura que els episodis de trobada entre el Rei i les Corts eren més i més tensos i esporàdics. La Diputació del General, el Consell de Cent i la Reial Audiència protagonitzaran la major part dels episodis dels períodes de conflicte que abonaran el paper dels jurisconsults i la seva presa d'opcions. Fontanella, així, es troba immers en la Revolta Catalana i veu com la seva amistat amb Pau Claris el porta, l'any 1640, a ocupar la posició de conseller en cap en un moment de màxima convulsió i trasbals, acompanyat de la nova relació de Catalunya amb la monarquia francesa.
Però malgrat aquests episodis, Capdeferro adverteix del perfil més baix, més prudent vull dir de Fontanella i la seva permanent vocació conciliadora malgrat que no havia pas deixat de judicialitzar les relaciobns públiques i privades de Catalunya amb la Corona. En, definitiva preval més la professionalitat i el coneixement que les implicacions polítiques i més enllà de la seva producció jurídica amb el De pactis nuptialibus (1612-1622) i també les Sacri Regii Senatus Cathaloniae Decisiones, Fontanella es fa fort en l'aconductament dels seus clients.
Un d'aquests clients fou l'Ajuntament de Girona, que veié com Fontanella els assessorava en el paper i les demandes dels gironins a les Corts de 1626 i, sobretot, li encomanà la defensa dels interessos de la ciutat contra la voracitat fiscal de la monarquia. Fontanella va tenir èxits variables però certs en els intents de fer escapolir Girona del pagament dels quints, dels drets de maridatge i coronatge i els carretatges de fusta per a les galeres del rei.
Però més que aquests episodis que podien tenir paral·lel en d'altres ciutats convé de remarcar aquí el paper de Fontanella en diversos casos que Capdeferro desgrana amb minuciositat erudita i amb elegància estilística, lèxica i irònica. Són, per exemple, totes les operacions de la ciutat per assolir el control de tots els molins del rec Monar (el vell Monar Reial) i desfer d'altres operacions que poguessin haver fet particulars o la mateixa Catedral. Els conflictes entre la ciutat i la Catedral per la distribució de pa a seglars i la defraudació del monopoli que determinades pràctiques de l'almoina del pa de la Seu havien permès. Els enfrontaments al si de la Confraria dels quatre sants màrtirs al voltant de tota l'activitat econòmica generada per la troballa de les suposades relíquies dels sants, la veneració corresponent,la dimensió religiosa de la devoció impulsada i els interessos concrets de la Catedral i dels gremis i oficis de la construcció que s'aixoplugaven i organitzaven i cotitzaven entorn de la Confraria. El conflicte de les ciutats de Girona i Sant Feliu de Guíxols; aquests darrers per alleugerir les càrregues fiscals del carreratge i els de Girona per impedir-ne las pretensió d'exempció. O també una història urbanística generada pel convent de Sant Josep dels carmelites descalços, en el seu afany per engrandir el convent, ocupar la muralla, tancar els passos i impedir la connexió entre parts de la ciutat i el conflicte que es va generar al voltant d'aquestes pretensions amb els convents pròxims i específicament el de Sant Martí dels jesuïtes i el de Sant Domènec dels dominics.
No cal dir que el valor, el contingut i l'extensió de les aportacions de la tesi queden desfigurades en un article periodístic que no pot fer-hi justícia. Però és el mínim que podem dir d'una obra que, més enllà de les interpretacions concretes de la biografia jurídica i política de Fontanella, ens il·lustra i ens il·lumina sobre el funcionament de la ciutat, dels jurats, de l'administrració, de l'Església i de la ciutat extensa i els pagesos i hortolans del pla sobre els quals sempre hauria tingut vel·leïtats expansives la ciutat. Nous contorns per a una vil·la catalana a l'Edat Moderna, que comença a viure els canvis de model i les noves formes d'organització social i productiva que els autors més recents han sabut detectar en un context d'aparent inanitat.
