Segons un estudi elaborat per antics assessors del Govern britànic, l'alcohol és més perjudicial que l'heroïna i el crack. Per descomptat que el titular té trampa: les dues substàncies estupefaents tenen una afectació més crua i directa sobre l'individu, però el mam genera més danys col·laterals i perverteix les relacions personals i afectives. Sempre que es presenta en societat un estudi mèdic d'aquestes característiques el guió posterior és més o menys el mateix. Es genera un titular efectista que consisteix en la subversió del que enteníem com a normalitat, o almenys que està comunament acceptat per la ciutadania. Després, s'obre un debat mediàtic, provoca els típics esglais de sobretaula i degenera en no poques converses de barra que, sovint, desemboquen en una riallada col·lectiva. Dubtosa funcionalitat, doncs, la d'aquest estudi. Com a advertència de les maldats de l'alcohol és irrisori perquè les drogues que posa d'exemple són, per a una àmplia majoria de bevedors habituals, una icona pròpia de les desgràcies alienes; i com a estricta anàlisi mèdica resulta francament decebedor, entre altres coses perquè la lletra petita deixa clar que l'alcohol fa més mal que heroïna i crack sempre que es tinguin en compte factors genèrics, ambientals, socials, bla, bla, bla. En fi, que quan es tracta de conscienciar el personal, el millor seria no tractar-lo de ximple o com si només sabés el que són les drogues per Trainspotting. Tot plegat tampoc no sorprèn, ja que un dels responsables de l'estudi va haver de dimitir del seu càrrec governamental per afirmar que consumir èxtasi era menys perillós que muntar a cavall. Però també els dels titulars s'ho haurien de fer mirar: el primer que et ve al cap en llegir-lo és que el coi de britànics ho haurien pogut descobrir abans, que a la universitat hagués pogut beure menys i passar directament a les drogues dures. Així alguns no tindríem aquesta refotuda panxa cervesera ni la vista prou afinada com per llegir titulars imbècils.
